Carles López Cerezuela. /EPDA L'any 2001 Dinamarca va reunir una comissió d'experts perquè la globalització havia colpejat amb força la seua economia.
Dinamarca forma part d'una tradició igualitària enfonsada en la famosa Llei de Jante per la qual ningú ha de considerar-se especial, ni més que cap altra persona. De facto eixe norma no escrita ha facilitat, per un costat, una cohesió social profunda en les terres escandinaves però per altre costat dificulta o impossibilita la demostració o visibilitat de talents individuals existents en la població humana.
Les persones no som iguals en característiques, ni en capacitats, no tenim la mateixa intel·ligència, ni la mateixa potencialitat. Hi ha un fum de literatura científica al voltant de les diferències individuals en termes de capacitat i potencialitat del talent.
Dinamarca va girar i per primera vegada en la seua història va plantejar un espai d'atracció i potenciació del talent. Una Acadèmia per al Talent Jove amb forma d'associscio. A Escandinàvia la terminología perferix "qualitat" i "talent" per a referir-se a la major capacitat d'algunes persones per a crear noves associacions de conceptes, pensament abstracte, aprenentatge etc... Al món anglosaxó l'ús de "gifted" proporciona una mirada més associada a la individualitat i al rendiment. Per això és més interessant la mirada danesa que suposa un canvi de mentalitat i una mirada comunitària i social.
Com a resultat Dinamarca ha millorat els seus resultats generals en termes de "societat del coneixement" impulsant indústries més apegades a la innovació.
En moments de canvi d'era hi ha un canvi de competències i valors necessaris en el nou entorn mentre antigues competències passen a ser menys valuoses. Portem ja més de 25 anys d'era digital i els valencians com a societat ens estem incorporant de manera lenta, tardana i poc ordenada a la digitalització. No crec que siga casual que haja sigut un valencià qui haja demanat "un bombolla analògica" per a la gent major. Eixa generació no va aplegar a temps ni tan sols a l'alfabetització universal.
En moments de disrupció és més important que mai trobar lideratge que puguen impulsar un territori. Eixos lideratges en un moment de canvi de paradigma han d'eixir d'aquelles persones amb una corba d'aprenentatge més ràpida perquè ens poden proporcionar una societat del coneixement més avançada.
La superdotació, alta capacitat o talent és menystinguda per l'administració valenciana incapaç de gestionar la diversitat educativa. Per això, no queda més remei que organitzar-se des de l'ambit privat. Empreses, cooperatives i associacions haurien de fer com Dinamarca. Haurien d'intentar detectar els superdotats amb què comptem. Són un 10% de la població valenciana i hem d'atorgar-los un paper protagonista.
En el nou món la grandària es substituïda per la velocitat. I només amb els més ràpids estarem a l'alçada. No esperem a la política. Impulsem-la,
Comparte la noticia
Categorías de la noticia