Sergi Ruiz. Dos regnats han tocat a la fi. El borbó ha abdicat la Corona en el seu fill Felip després de 39 anys, i al País Valencià el Partit Popular va camí de l'escorxador després de cinc legislatures. Durant tot aquest temps el PP s'ha servit de manera partidista de les institucions, emparat en les seues majories absolutes i ha exercit la depredació dels instruments d'autogovern en benefici propi. No ens manquen exemples d'això: l'abús sistemàtic de Canal 9 i el seu vergonyós tancament, la colonització de tots els esglaons de l'administració i de les empreses públiques, o l'estat de bancarrota que es troba la Generalitat, precipitat per aquest ús patrimonial de l'exercici del poder.
Una altra modalitat d'aquesta usurpació per a garantir la seua perpetuació, és el segrest dels procediments. Vegem com vehicles legítims d'expressió democràtica, especialment la Iniciativa Legislativa Popular, han estat arbitràriament impedits per la mesa de les Corts on el PP té majoria. L'últim episodi de la vulneració dels processos democràtics ha estat la recent suspensió de la diputada de Compromís, Mònica Oltra, per un acte de pretesa insubordinació.
El PP ha manejat el reglament de les Corts de manera partidista, ja que ha emprat els temps processals en benefici propi, amb la sola intenció d'aconseguir un avantatge polític. Recordem com s'ajornà el debat sobre l'expulsió per a després de les eleccions europees, tractant així de minimitzar l'impacte electoral, conscients de les moltes simpaties que la diputada concita entre l'opinió pública.
Tots hem pogut vore el vídeo dels fets i resulta evident que el PP ha sobreactuat per tal de desfer-se d'una antagonista incòmoda. Rita Barberà, a l'esquerra de Mònica Oltra, no era cap prodigi de mesura i bones maneres, per no parlar de la resta de la bancada popular que mai no s'està de cridar i fer colps de peu, i tanmateix els advertiments del President Cotino només foren per a la diputada de Compromís. Amb aquesta reacció desproporcionada, s'ha fet palés el que era un secret a veus. El President de les Corts, beatíssim martell d'heretges, li té tírria a Mònica Oltra, la qual cosa no és estranya. L'omnipotent dirigent popular ha vist minvada la seua imatge coincidint amb l'ascensió mediàtica de la diputada a qui acusa de propalar el seu desprestigi.
La separació del càrrec durant un mes, és un exercici de desmesura i arbitrarietat que vulnera greument els més elementals principis de participació i representació política. En cap cas no es tracta, com al·leguen des de les files populars, d'incentivar la insubordinació o la rebel·lia. Un millor exemple d'aquesta insubordinació el tenim en les absències reiterades al seu treball de diputat de l'ex-president de la Generalitat, Sr. Francisco Camps, i això no sembla preocupar el Partit Popular que instrumentalitza el corpus disciplinari del reglament de les Corts esgrimint-lo com una arma.
La pena de separació que de manera teòrica s'hi preveu al reglament, conté límits evidents i només s'hauria d'aplicar en casos gravíssims, de veritable amenaça als principis democràtics, i sempre amb l'objectiu d'evitar un mal major. En estricta lògica jurídica -i ací veurem com el Tribunal Constitucional li dóna la raó a la diputada i acaba invalidant el decret d'expulsió- l'aplicació d'aquesta mesura hauria de ser extremadament restrictiva i, llevat de casos flagrants, hauria de predominar el dret de representació.
