Programa de Tavernes de 1944El govern municipal de Tavernes de la Valldigna ha anunciat que la "consulta ciutadana sobre les festes majors" està propera. L'afany per diluir la consulta sobre els bous, una vella promesa de Compromís, s'ha materialitzat en una proposta inicial de 4 preguntes sobre dates, durada i continguts de les festes i sobre la continuïtat o supressió de les subvencions als linxaments de bous al carrer i al tir i arrossegament. Insistisc que ni tan sols està sobre la taula l'abolició, només el pagament amb diners públics.
Fins i tot, han arribat a considerar una pregunta encara més oberta: subvenció d'"espectacles amb animals", sí o no. Recordem que Tavernes de la Valldigna és municipi contrari al maltractament animal, fruit d'una moció presentada i defensada per Esquerra Unida que comptà amb els vots a favor del grup municipal de Compromís, amb majoria absoluta al Ple. I, també, que minuts després d'aprovar-la deixaren clar que no l'anaven a respectar i que mantenien la seua promesa de consulta¹.
Ni tan sols compliran eixa promesa. Els fets consumats són que el senyor Jordi Juan ha fet el que no havia fet el PP: sostindre els linxaments de bous pagant el 100% del seu cost de les arques de l'Ajuntament, des del 2011 fins hui i sense informar en cap moment la ciutadania del que suposa eixa despesa, tot plegat mentre s'aplicaven retallades i es negaven ajudes a les persones necessitades. Ara es tracta de garantir-se una "ratificació popular" d'aquests fets consumats amb una consulta sobre festes i una pregunta que posa bous al carrer i tir i arrossegament en el mateix sac (posades a preguntar, no costaria res diferenciar els uns de l'altre). Més que a democràcia real i participació ciutadana, això sona a vella política. Fins i tot molt vella, quasi a concentracions espontànies sota el balcó del palau d'Orient o a referèndums on no es pot votar monarquia o república.
Segons fonts de l'"assembleària assemblea²" del col·lectiu local de Compromís, la proposta inicial és d'obrir la participació a totes les persones veïnes nascudes abans del 31/12/2000 (a partir dels 16 anys). També s'anuncia que el format de votació serà "telemàtic amb el màxim de facilitats", amb accés a taules amb terminals de votació i l'ajuda de personal funcionari. En un primer moment, em ve al cap el nyap de consulta sobre els bous a Paterna (Horta Oest), altra ocurrència d'alcalde fester i amb aires de capità moro que acabà amb una participació del 15% del cens en una votació telemàtica oberta durant 2 mesos³. Guanyà el NO.
Després, pense en aquelles eleccions de la I Restauració borbònica, quan posaven les urnes dalt de campanars amb les escales trencades. Curiosament, aquestes pràctiques són més fàcils de reproduir gràcies al miracle de les TIC. Com s'identificarà la persona que no vota presencialment? Com es verificarà que no existeix suplantació? Com es comprovarà que està censada i que només vota una vegada? Quines garanties hi hauran per a l'exercici d'un vot lliure, sense coaccions, i secret? L'Ajuntament de Tavernes de la Valldigna pot garantir tot això mitjançant urnes, paperetes i taules de votació en espais públics, obertes a la intervenció de persones partidàries del SÍ o del NO. Però, compta amb mitjans tècnics per a garantir-ho en una votació telemàtica?
Noteu la tremolor del terra? És la tupinada que s'apropa. Pel que sembla, tenen previst deixar llesta i preparada la consulta, pel que fa a la data de celebració i el redactat definitiu de les preguntes, al Ple ordinari de febrer.
Com que la gent assembleària ja dóna per segur el SÍ als linxaments de bous, tenen més interès en la pregunta sobre les dates. Per a defensar la idoneïtat de la setmana dels últims dies de setembre i els primers d'octubre, aporten com a exemple gràfic un programa de festes de 1944 que tomba de por, ple de governadors civils, autoritats militars, caps delMovimiento,un "eloqüent orador sagrat" i "afamats toreros". Diuen que el document és una prova dels precedents de "la quarta setmana [de setembre] i la tradició dels bous".
L'exemple és tan eloqüent com l'orador sagrat. En temps de guanyadors i vençuts, desacasi fosses perdudes, de racionament i carpantes, l'ús dels animals en espectacles era ben distint. La "tradició dels bous" que es veu és l'ALTRA, no n'hi ha de bous al carrer. El que mostra eixe programa recorda molt la matança anual de setembre a la plaça quadrada d'Algemesí, i fa goig constatar el camí que seguirà aquella: la desaparició. A banda dels bous, només trobem un concurs de ramats, de quan l'infern delsanimals d'abastno havia arribat als nivells industrialitzats de hui, i una competició de tir al colom a braç, aberració que encara es practica. Al 2015, el programa de festes incorpora més quantitat i més diversitat d'espectacles d'ús, maltractament i matança d'animals.
El document fa pensar que el linxament de bous al carrer té un caràcter molt semblant al del tir i arrossegament: d'aspecte arcaic i coent, és una idea sorgida de la foscor del franquisme, que no acaba d'arrencar fins als anys 1970 i que mostra com arriba a ser de mediocre el postfranquisme.
Senyores i senyors, el segle XXI ha arribat. És una realitat que s'engolirà sense mastegar aquestes decisions populistes per a acontentar la colla i les maniobres polítiques que les volen justificar. Passe el que passe, el temps de linxar animals per diversió haurà passat, i el segle XXI continuarà el seu camí. La lluita, continua.
