Sabina EscrigEl president Ximo Puig és un home de dià leg i d'aliances, i no hi ha dubte que entén una Espanya plural amb costums, cultures, llengües, arrels i casuÃstiques diferents des del Nord fins al Sud i des del nostre Est fins a l'Oest, però enfront d'aquestes diferències existeix el nexe comú d'avançar cap a eixa Espanya plural que construïsca futur, és a dir: construir un paÃs on cap comunitat autònoma prevalga sobre una altra, i no sols parle del dúmping fiscal madrileny, sinó que a part d'una fiscalitat homogènia hem d'exigir uns ingressos homogenis per a tindre serveis públics de qualitat. I en aquesta lluita contra la soledat no hi ha res com les aliances i entre elles una aliança mediterrà nia entre Catalunya i el PaÃs Valencià .
Fa cinc anys la ciutadania valenciana va demanar un canvi i eixe canvi es va traduir en un Botà nic per a transformar la nostra comunitat, passant de ser una terra marcada per la corrupció, les obres faraòniques, els grans esdeveniments, els quiosquets i la desconfiança econòmica que va raure el Partit Popular, a canviar radicalment les prioritats sent aquestes les persones i recuperar la confiança econòmica.
A Catalunya, el nostre president va defensar la Via Valenciana, definint-la en tres paraules: acords, confiança i aliances, resumint-ho amb "trellat valencià ".
Per això amb aquest "trellat" els valencians hem aprés a unir forces per a fer front a totes les dificultats, primer per a curar la nostra cà rrega reputacional collida en l'època del Partit Popular, segon recuperant els drets de les persones i tercer recuperant la confiança de l'empresariat, i aquests eixos fonamentals han sigut primordials per a la lluita contra la crisi sanità ria, econòmica i social derivada per la COVID-19. El trellat valencià i els eixos han sigut fonamentals per arribar als tres grans acords de reconstrucció: des de l'acord polÃtic a les corts valencianes, com l'acord social amb sindicats i patronal, i l'acord institucional amb la Federació Valenciana de Municipis i ProvÃncies, sent aquests acords les aliances, amb els grups parlamentaris, amb la societat i amb les institucions.
El president va resumir perfectament aquesta via valenciana: "mentre altres territoris d'Espanya han fet de la confrontació, el caos i la fractura la seua resposta irresponsable enfront del virus, la societat valenciana està projectant un clima de serenitat raonable en tots els à mbits" i l'exemple són els acords polÃtics, socials i institucionals.
I les aliances no poden quedar-se només en l'à mbit valencià , sinó que han d'ampliar-se a la resta dels territoris, perquè davant d'Europa no avançarem sols, és a dir, hem de fer realitat allò de la unió fa la força.
I les Espanyes d'Espanya han de caminar cap a la trobada i no cap a la confrontació, per això són tan importants les aliances, corregint el centralisme madrileny que es transforma en una deriva centralista que atempta contra la igualtat entre les comunitats autònomes. I és que no sols hi ha que ballar xotis.
El president Ximo Puig va advocar per la reconciliació i l'interés general per a superar el bloqueig català i va assenyalar "que Espanya ha de fer un pas gran, però Catalunya també té una responsabilitat després d'anys de deriva unilateral i camà a cap lloc" i també va assenyalar que "els maximalismes aboquen als maxifracasos i aquests generen maxifractures".
Per tant, davant el nou escenari que estem vivint, és el moment per a tornar a posar en marxa l'aliança estratègica entre Catalunya i el PaÃs Valencià i avançar cap al nou model territorial que necessita Espanya, i construir l'Espanya d'Espanyes, enfront del centralisme madrileny.
El president Ximo Puig a Catalunya es va allunyar de l'independentisme proposant la Commonwealth mediterrà nia, liderada per la Comunitat Valenciana i Catalunya sumant el trellat valencià amb el seny català , i va posar en relleu la via valenciana com a alternativa al centralisme i al problema territorial: dià leg, enteniment, acord i aliances.
Sabem que a la dreta valenciana no li ha agradat la visita del president Puig a Catalunya, perquè prefereix que només es balle xotis i deixar a la resta de territoris sota l'opressió, la pressió i la discriminació que porta el dúmping fiscal de Madrid. Aquesta dreta valenciana en comptes de defensar les jotes valencianes defensen el xotis madrileny, quan haurien de tindre clar que en aquesta Espanya d'Espanyes totes i tots podem ballar xotis, sardanes i jotes valencianes en qualsevol lloc del nostre territori, perquè tot suma i res resta si es beneficia al conjunt de la societat.
Em quede amb tots els balls tradicionals a l'arreu de tota Espanya enfront del centralisme extrem que defensa la dreta.
Dià leg, trellat, seny, acords i aliances.
