Lluis Albert Granell«En el Barrio són uns privilegiats: tenen poliesportiu, centre de salut, un edifici que fa les funcions d'Ajuntament i el seu món educatiu. És impossible que estiga pitjor que Aldaia. Què més volen?», aquesta és la perla feta afirmació que hem hagut d'escoltar una i mil voltes quan hem posat en dubte la gestió desenvolupada en l'entitat. S'ajusten a la realitat aquestes conjectures? O són fruit d'una dinàmica condescendent i paternalista dels qui dominen políticament el Barrio des de fora?
Malgrat que contínuament parlem de barri, no se'ns pot escapar que els seus ciutadans i ciutadanes han creat un sentiment de pertinença identitari, com si d'un poble és tractara; un tarannà que els ha encoratjat a construir un espai de convivència propi i singular. La primera idea que volem desmuntar és la visió assistencialista d'Aldaia i Quart de Poblet. Ningú els ha regalat res: veïns i veïnes, a través de les reivindicacions i de les lluites al carrer, han anat dibuixant el lloc on volien créixer. Hui en dia és gràcies a l'Associació de Veïns i al seu activisme que es continua amb l'esperit inconformista i reivindicatiu.
Aquesta Associació, a través d'assemblees, reunions i mobilitzacions, està encapçalant un moviment per la reconversió de tot el Barri i, sobretot, és remarcable l'exigència de la igualtat de condicions amb la resta de ciutadans d'Aldaia i Quart de poblet. Igualtat per què? Doncs cal passejar per la Cautiva per vore carrers sense asfaltar, matolls de metre i mig, assentaments il·legals i manca de clavegueram, per a acabar tenint la sensació que vius en un poble dels anys 70. La gran artèria vertebradora que uneix ambdós pobles manca de la il·luminació necessària per a un poble del segle XXI (vos'imagineu que a l'Avinguda Dos de Maig, a partir del Consum, ja no hi haguera llum?). També exigeixen una programació d'activitats a l'altura del cresol cultural que és aquest barri i una biblioteca adherida a la XLPV (Xarxa de Lectura Pública Valenciana), així com eliminar els greuges que existeixen a propòsit de les subvencions i de les beques de material escolar. No oblidem que un xiquet que viu a un carrer d'Aldaia i cursa Primària, percep el doble de quantitat econòmica que un que viu al Barrio, pagant els mateixos impostos. Injust i intolerable! Recentment l'Associació de Veïns acaba d'aconseguir que l'Hospital de Manises torne a restablir el servei de Pediatria amb dos professionals al centre de salut; tota una fita històrica, demostrant un cop més que sols el poble salva el poble.
Des que soc regidor tinc la certesa que el Barrio no és governat per dos pobles; més bé ho fa un partit, amb tendències clientelars, personalistes i caciquils. L'hermetisme polític de la Mancomunitat és total i la transparència escassa. Malgrat tenir representació en els dos Ajuntaments, Compromís no podem participar en la gestió i ens redueixen a les actes i a l'assistència de plenaris (quan es podia). Sembla que aquestes sinergies estan canviat i els ciutadans comencen a estar cansats. Mentrestant nosaltres seguirem demanant explicacions, escoltant i aprenent de com es construeix un poble, des de l'esperit i amor pels seus carrers i la seua gent.
