Sergi Campillo. -EPDAEl jardí del Túria és un dels jardins urbans més grans d'Europa i una icona de la València que volem i fem cada dia. La seua existència és fruit de la lluita veïnal, d'una conquesta ciutadana històrica, "El llit del Túria és nostre i el volem verd" -germana així mateix del moviment "El Saler per al poble"-, que es va oposar enèrgicament al projecte franquista de fer unes autopistes a l'antic llit del riu Túria.
Per datar correctament l'origen de la reconversió del Túria al seu pas per València cal retrocedir fins a l'any 1957, quan l'última gran riuà va provocar el desbordament del riu. Les conseqüències per a la ciutat foren nefastes, 81 morts, danys econòmics de milions de les antigues pessetes i el pànic de la ciutadania a que l'horror tornara a la ciutat. El govern del moment va prendre la decisió de construir un nou llit per al Túria al sud de la ciutat amb una capacitat d'evacuació molt superior, perquè els esdeveniments d'aquell 14 d'octubre de 1957, no tornaren a repetir-se.
Amb el nou llit fet realitat calia decidir què fer amb l'antic. El primer projecte va optar per una autopista que facilitara l'accés i l'eixida de la ciutat cap a Madrid, quatre carrils d'asfalt per on circul·larien milers de cotxes cada dia, un exemple del que alguns entenia que era el progrés als anys 70. Fou aleshores quan els moviments veïnals, societat civil organitzada i alguns experts del moment crearen una plataforma d'oposició a este projecte franquista sota el lema "El llit del Túria és nostre i el volem verd". El moviment ciutadà oferia una alternativa sostenible i natural a l'autopista i, el més important, una alternativa viable.
La plataforma ecologista va guanyar aquella batalla i el 5 de juny de 1987 començaren les obres del Jardí del Túria de València. 35 anys després, no podríem entendre València sense este gran parc que travessa la ciutat d'oest a est i en el qual podem trobar museus, fonts, jocs infantils, l'emblemàtic parc infantil Gulliver, diversos espais per passejar i fer esport i una infraestructura verda nombrosa i diversa, tant com la nostra ciutat.
Però la història de la construcció del jardí del Túria encara està escrivint-se. Recentment hem posat en marxa un concurs d'idees per culminar-lo amb el parc de Desembocadura, que naturalitzarà l'última part que connecta amb el port. Este nou i definitiu projecte ens ajudarà a més a saldar un deute històric amb el barri de Natzaret, el gran damnificat de València per un desenvolupament portuari equivocat. Ja hem donat el primer pas amb l'adequació de l'Espai Natzaret, que ha suposat l'obertura d'una zona verda de transició de més de 30.000 metres quadrats.
Volem que el nostre riu arribe per fi a la mar, amb una làmina d'aigua digna per al tram final de l'antic llit del Túria. El procediment que acabem d'encetar per fer realitat el Parc de Desembocadura i els últims trams del Jardí del Túria suposa renovar el compromís del govern de l'alcalde Joan Ribó, compromís que fa 35 anys va adquirir un altre govern progressista encapçalat per Ricard Pérez Casado: construir la València sostenible i verda i sobretot, al servici del veïnat dels nostres barris.
