Las obras de limpieza en el riu Sellent La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), atenent a una "històrica reivindicació" de l'Ajuntament de Càrcer (La Ribera Alta, València), ha realitzat una "neteja" en el Riu Sellent sense cap tipus de respecte pels valors mediambientals d'este afluent del Xúquer. Amb maquinària pesant, la CHX ha eliminat tota la vegetació en un tram de 350 metres del Sellent, on estava constatada la presència de dues espècies protegides: el gomet (Ixobrychus minutus) i el talpó d'aigua (Arvicola sapidus). Des d'Acció Ecologista-Agró considerem injustificables este tipus d'actuacions, ja que els rius i els barrancs no són mers canals per a transportar aigua, sinó sistemes complexos i vius de gran importància per a la vida silvestre.
El passat mes desembre, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va concloure la "neteja" del llit i les riberes del Riu Sellent al seu pas per la localitat de Càrcer (La Ribera Alta, València). I tal i com va poder constatar Acció Ecologista-Agró, esta actuació, realitzada amb maquinària pesant, ha tingut un fort impacte mediambiental en este tram del Sellent, on s'ha eliminat per complet la vegetació i fins i tot s'ha alterat el sistema geobiològic de les riberes i del llit del riu.
Els 350 metres del Sellent on s'ha desenvolupat esta intervenció estaven abans ocupats per senillars (Phragmites australis) i canyars (Arundo donax), a més a més d'altres espècies vegetals helofítiques i higròfiles, que proporcionaven refugi i aliment a diferents espècies de fauna. Concretament, criava una parella de gomets (Ixobrychus minutus), au que forma part del Llistat d'Espècies Silvestres en Règim de Protecció Especial (LESRPE) de l'Estat espanyol, i habitava el talpó d'aigua, un xicotet mamífer que està inclòs en el Catàleg Valencià d'Espècies de Fauna Amenaçades.
A més a més, es podien observar en este tram del riu diferents aus, com per exemple el blauet (Alcedo athis), l'ànec collverd (Anas platyrrhinchos), la polla d'aigua (Gallinula chlorupus) o el xitxarrot (Acrocephalus arundinaceus). I també un mol·lusc endèmic de la península Ibèrica, elMelanopsis tricarinata, que bàsicament viu al País Valencià.
El motiu d'esta "neteja", que respon a una "històrica reivindicació" de l'Ajuntament de Càrcer, era reduir la presència del canyar, a fi d'afavorir la circulació de l'aigua en cas de crescudes. No obstant això, des d'AE-Agró denunciem públicament que és del tot injustificable la forma en què la CHX ha executat esta actuació, ja que no s'ha respectat cap dels valors mediambientals d'este tram del Sellent.
Els rius i els barrancs no són mers canals per a transportar aigua, sinó sistemes complexos i vius amb una alta biodiversitat, que a més a més constituïxen corredors ecològics i refugis de gran importància per a la vida silvestre. Per això, considerem que esta "neteja" que ha patit el Riu Sellent s'hauria d'haver realitzat amb molta més cura i respecte per la natura, eliminant només les canyes i conservant la resta de vegetació autòctona del riu. Així que exigim a la CHX que prenga les mesures pertinents perquè no es torne a repetir cap actuació com esta en els rius i en els barrancs valencians.
