Gary EteoDirector de Comunicación de la Federación Unión Africana España.
Quantes voltes..els inmigrants,quan apleguen les eleccións,hem sentit per part de les administracións espanyoles estes frases tipicas, derrocadores i directes al cor..
" si no tienes el DNI,no puedes votar", "si tu país,no tiene un acuerdo de reciprocidad con España, no puedes participar ni votar en las elecciones y debes de estar inscrito en el censo electoral de residentes extranjeros de España".
Llavors... ¿que estats tenen un conveni de reciprocitat en Espanya?
Noruega, Ecuador, Nueva Zelanda, Colombia, Chile, Perú, Paraguay, Islandia, Bolivia, Cabo Verde, República de Corea y Trinidad y Tobago.
De moment, estos països,reconeixen el dret de vot en les eleccións municipals als ciutadans espanyols residents en el seu territori i a les persones de dits estats.
residents en Espanya,que poden votar en les eleccións municipals i en les eleccións a órgans d'entitats locals d'ambits territorial inferior al municipi(EATIM).
Pero..mentres tant, els estrangers que estem llegalisats en Espanya(en el permis de residencia), continuem pagant imposts i no podem votar per culpa de les tramits burocrátics,que son farragosos i desmoralisa a qualsevol inmigrant per que no propicien una participació rápida i fluida del estranger en les comicis electorals.
Un ciutadá d'África,que no siga de Cabo Verde i una persona de México,per a obtindre el DNI i dret al vot en Espanya, te que passar deu anys o mes,despres d'eixe temps,tenen que renunciar a la seua nacionalitat d'orige per a poder solicitar la nacionalitat espanyola.
Per atra part...
les persones que son de China,Marroc,Pakistán i Ucrania, directament no tenen dret al sufragi,estan excluits dins del sistema electoral per que no tenen firmat el conveni de reciprocitat en Espanya.
Per qué ha baixat la participació dels votants estrangers?
Primer, la llei d'estrangeria i el conveni de reciprocitat en Espanya, se tenen que modificar i millorar,per que promouen la desigualtat i son injustes,perque no estan en consonancia en les necessitats reals i actuals dels inmigrants en Espanya.
Per eixample,durant les eleccións de 2015 la participació fon del 19% i en 2019 baixá al 6%.
Per tant, es desigual, quan un ciutadá de l'unió europea, no esta obligat a inscriure's cada volta que hi ha eleccións i poden aspirar a carrecs a nivell local,en canvi, una persona que no es de la UE(extracomunitario),si el seu pais no te un conveni de reciprocitat en Espanya,si está obligat a inscriure's en cada nova cita electoral,aço es un de les causes de la baixa participació,tindre que renovar per que no tens el DNI i mentres tant ,continuem pagant imposts.
Es tot un desproposit,en cap moment se facilita l'integracio d'estes persones ni se promou el desig de votar.
Mes de 590.000 marroquins,majors d'edat,que tenen la seua situació regularisada,no poden participar en la presa de decisions que també les pot afectar,aço te consecüencies en la seua inclusió en Espanya.
Es per aixo,que els inmigrants no mos sentim representats en el ámbito politic, per que l'infrarepresentació que tenim de candidats i de partits politics es generalisada i paupérrima.
Sempre que apleguen les eleccions,els inmigrants nos sentim com a moneda de canvi,es a dir,cada cuatre anys ,mos donem conte,que cap partit ni candidat se dirigix a nosatros,ni mos aporten mesures clares,ni tampoc rebem informació que siga transparent.
Molts partits nos utilisen per a llançar a la opinió pública mensages agresius que estan tipificats com delite d'odi,en su majoria plenes de paraules racistes que mos discriminen.
Como consecuencia,per a combatre estos atacs,fa falta molta informació per als votants estrangers,molt d'ells no saben,que poden participar i desconeixen els processos electorals,als partits i als canditats.
Afortunadament,la societat espanyola, cada volta,es mes oberta e intercultural,pero les traves burocrátiques ralentizan la participació dels migrants en la política ,per que son vectigals que en el temps, desmoralisa i desconecta de la política al ciutadá estranger que en realitat si vol participar en la presa de decisions i en ganes de efectuar el dret al vot.
