El 9 d'octubre de 1922, a Foios, una multitud acompanyava un seguici de personalitats, encapçalades per l'alcalde, juntament amb l'arquebisbe de València, el governador civil i tota classe d'autoritats de l'estat i del municipi, a més de mestres d'escola, secretari i rector, que ara posen nom a més d'un carrer del poble. El grup es disposava a inaugurar unes escoles als afores, edifici que hui confronta amb el monumental jardà de l'albereda, construït poc després, i que acull des de fa dècades la Casa de Cultura i d'altres instal·lacions. En l'actualitat hi ha altres centres escolars públics, però durant molts anys van estar les úniques escoles públiques de Foios, per on han passat la majoria dels que s'acosten o passen de la cinquantena.
A tres anys de complir un segle des de la seua posada en marxa, és de justÃcia destacar, en homenatge a les autoritats locals predecessores nostres, un seguit de simbolismes que narren les cròniques dels periòdics de l'època, alguns dels quals són ben visibles encara a les pedres de l'edifici. El primer, la mateixa data de la inauguració, coincident amb la commemoració de l'entrada de Jaume I a la ciutat de València, que no és cap casualitat sinó tota una declaració d'intencions, amb tints clarament valencianistes i populars, que es remata amb que una part de les intervencions fora en valencià , la llengua que, prà cticament sense excepció, parlava la gent del poble i el gravat en pedra de diversos escuts amb les quatre barres de la senyera.
Finalment, però no menys important, l'audà cia que suposava la construcció d'unes escoles pagades al 70% amb recursos municipals. Aquest gran esforç del municipi i l'aposta palmà ria i conscient de les autoritats locals per l'ensenyament del poble, es deixà ben palesa als frontispicis de la construcció, on perduren encara gravades les lletres EM, sigla d'Escoles Municipals. És més, la gosadia no es va limitar a la incorporació de la sigla referida al frontis de l'edifici, sinó que anà més enllà i els representants locals llançaren dures crÃtiques a la manca d'inversions de l'Estat, davant els ulls atònits del governador civil i d'altres alts funcionaris.
Cal tindre present el context polÃtic per jutjar adequadament com de revolucionaris i atÃpics eren tots aquests elements. Al 1922, ens trobà vem a la fi del perÃode anomenat de restauració borbònica, pocs mesos abans del colp i dictadura de Miguel Primo de Rivera, on el podriment del sistema era més que evident: caciquisme, estat unitari i centralista, elevada taxa d'analfabetisme i una democrà cia nominal, amb l'alternà ncia pactada entre liberals i conservadors, la qual cosa fa de la inauguració de les escoles velles de Foios un acte de gosadia i d'afirmació valencianista, ben bé un sÃmbol de rebel·lia, front un estat espanyol absent.
Hem canviat tant, hem canviat tan poc.
CategorÃas de la noticia
Quizá te interese
Sergi Ruiz.
