En 1983, després de 10 anys planejant la inversió, els directius de Disney Company buscaven un emplaçament per a construir en Europa un parc temàtic com els que ja tenien en Califòrnia i Florida. De les 1.200 opcions inicials que estudiaren, finalment les que quedaren foren les d'Espanya i França.
Aquell mateix 1983, el llavors ministre de Transports, Turisme i Comunicacions, Enrique Barón, envià una carta als nord-americans, per tal que Espanya acollira EuroDisney. Ja en aquells dies el President Joan Lerma i els consellers Ciprià Císcar i Segundo Bru, viatjaren a Califòrnia per a mostrar i fer oficial l'interés valencià en el projecte.
En 1984, Disney Company tenia decidides les propostes finals. En el cas francés, Avinyó i Marne-la-Vallée, localitat a 35 km de París i a on finalment es construí l'actual Disneyland París.En el cas espanyol, els projectes que es tingueren en consideració foren els de Salou-Cambrils (els terrenys que hui són Port Aventura) i els emplaçaments valencians Cabanes-Torreblanca i una zona entre Santa Pola i Alacant.
Menys coneguda és la predilecció inicial que tenien els nord-americans per dos localitzacions valencianes molt semblants a les del Llac Buena Vista en Florida i que per tant entenien com a més fàcilment adaptables a la seua experiència de negoci: la principal, la Marjal de Pego-Oliva, i una extensió de terrenys situada en els térmens municipals de Sueca i Cullera. De la primera, s'arribaren a fer prospeccions aèries amb avionetes.Estes propostes foren fortament atacades des de sectors ecologistes de l'època i alguns mitjans de premsa d'àmbit valencià i estatal.
La lluita arribà a tots els terrenys, més enllà dels despatxos, tant en el polític, com a peu de carrer i en el periodístic, des de tots els sectors. La batalla la guanyà el govern de François Mitterrand, què fon més espavilat, realitzant una enquesta a on preguntava per l'interés de la ciutadania en acollir Disney en França i si el visitarien. Els resultats varen ser espectaculars, es votà a favor d'albergar EuroDisney, indicant en la mateixa enquesta que un 78% estava dispost a visitar el parc aportant una quantiosa suma de diners a les seues arques.
Mentrestant en Valéncia, es vivia una autèntica "batalla" tant periodística com ecologista, a on eren moltes les persones que es mostraven en contra que arribara fins ací Disneyland, descartant per complet filtracions d'ubicar-lo a la zona mediambiental del Prat de Cabanes i de la Marjal de Pego-Oliva (també dels terrenys de Sueca i Cullera). Encara que els nord-americans jugaven a la distracció, les intencions de dur a terme Disneyland en Valéncia i en algunes zones en concret eren evidents.Comentaris bolcats en les xàrcies socials atribuïxen que la gestió de Joan Lerma no va ser la correcta a l'hora d'intentar portar el parc temàtic a terres valencianes.
Els nord-americans mai han amagat certa contrarietat i fins i tot decepció per l'elecció final que varen prendre el 1985. EuroDisney Resort obrí en 1992 i des del primer exercici els resultats varen estar molt per davall de les previsions. Problemes laborals i de l'opinió pública francesa respecte a alguns aspectes del parc empitjoraren encara més la situació, convertint el parc francés en una autèntica màquina de perdre diners. En 1995 la matriu americana es feu amb el 100% de la participació del parc i dels resorts i és només a partir de 2017 quan els resultats d'explotació del complex començaren a mostrar beneficis.
Categorías de la noticia
Y además quizá te interese
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.
Sergi Núñez de Arenas
