Juan B. Renau Ramón, "Batiste"

En els últims dies, a Estivella hem acomiadat diverses persones. Ací, quan mor algú, sovint no ho fa a soles. Ens ha deixat José María el del "Rincó". Era un bon home i me l'estimava. Se n'ha anat Manolita, una dona volguda. També ha mort Batiste, el de la "Bassa" i el de la fàbrica de pintes dels "Rojos". Potser esta última defunció no m'haguera d'estranyar. Juan Bautista Renau Ramón tenia 101 anys. Havia nascut el 12 de febrer de 1925. Malgrat l'edat, la seua actitud vital i el respecte per la memòria del poble fan que la seua mort siga especialment sentida per mi.

Podria dir moltes coses de Batiste. Encara que he compartit amb ell pocs anys de la seua llarga existència, he gaudit de tindre'l pròxim. Era una persona activa en les xarxes socials. Els anys no li limitaven per a estar allí. Es preocupava per la història d'Estivella. Disfrutava de la lectura. Però el que més de prop em toca és que admirava els meus escrits. Recorde com li agradaren l'obra de teatre "Les 11 de maig" i la novel·la "Francesca d'Estivella".  Ens acompanyava activament en el Club de Lectura. M'admira que una persona tan major continuara il·lusionant-se per les lletres. Em fa pensar que el valor de la cultura és capaç d'emocionar-nos, independentment de la nostra edat. 

Ha partit. Se'ns han quedat pendents alguns temes. Volia gravar-li una entrevista. M'havia dit que volia una còpia de l'obra de teatre dels anys 30 del segle passat, dedicada a la Creu del Garbí. Malauradament, no li l'he pogut donar. Quedarem per a celebrar el seu aniversari. Em va dir: "Buscarem una ocasió". No hem arribat a fer-ho. En trobàrem Diumenge de Rams per última vegada. Em va vore primer. Va saludar-me amb alegria, com feia cada vegada que ens véiem. Ara no tornarem a trobar-nos. Tanmateix, sempre quedarà en mi l'admiració per la manera d'entendre el món, estimar Estivella i reconéixer la meua trajectòria. L'exemple de vida d'este "xiquet de 100 anys", com li digué en un article biogràfic la seua neboda Laura, és un referent comarcal. Batiste deixa records i, sobretot, memòria del que va ser. T'ho agrairem sempre.