Lluis Mesa. FOTO EPDAEl traspàs de Tito Vilanova n'ha estat un exemple. El respecte al malalt i als seus familiars ha sigut destacable. S'acusa molt sovint als mitjans de comunicació de no respectar la intimitat de les persones públiques ni la seua vida privada. Però si en esta ocasió ha estat possible és perquè no en tots els casos s'actua de la mateixa manera. Sens dubte té molt a vore amb l'actitud del protagonista amb la premsa. Molts d'aquells que han volgut jugar amb la seua privacitat en alguns moments es veuen superats quan es fa públic allò que ells no volen. Contràriament els individus que han actuat al llarg de la seua vida d'una manera sincera i transparent, sense esperar res a canvi, troben normalment la comprensió dels periodistes.
Tito Vilanova ha estat un exemple de vida i de professionalitat. No cal ser un especialista en futbol, ni haver seguit molt tot allò que ha significat esportivament, per a entendre-ho. Els que no seguim en primera línia este joc de baló hem observat com sabé estar en un segon lloc insubstituïble al costat de Pep Guardiola. També hem vist com quan fou nomenat primer entrenador va impregnar del seu estil el vestidor. No sols heretar una trajectòria ascendent sinó conservar-la. S'ha viscut l'evolució de la malaltia amb normalitat i transparència. Per eixa raó, tal vegada, se li ha respectat en tot moment.
Ara, davant eixe moment dur, Tito Vilanova i la seua família, com tants altres casos anònims, ens ha ensenyat que a més de dura la morta pot fer-se amb dignitat. El seu senzill soterrar, malgrat la massiva assistència de persones, n'ha estat un exemple. En definitiva, Tito Vilanova i el seu entorn ens han donat tota una lliçó de vida.
