La Diputació finança els treballs arqueològics de la fossa més gran exhumada a la Comunitat Valenciana

En finalitzar els treballs de la Fossa 113 del cementeri de Paterna, els familiars de les víctimes van baixar els dos metres de profunditat per a demostrar que en les fosses "no solament hi ha mort, també hi ha vida". La Diputació de València, a través de l'àrea de Memòria Històrica, ha finançat els treballs arqueològics de la fossa més gran exhumada a la Comunitat Valenciana, amb 49 cossos d'afusellats durant la repressió franquista i un més, el que fa 50, amb l'obertura d'un nínxol, també al cementeri de Paterna.

"La Diputació és la primera i única administració valenciana que està subvencionant l'exhumació de fosses comunes", ha iniciat la seua intervenció la diputada Rosa Pérez Garijo. La titular de Memòria Històrica ha insistit que es tracta d'un deute "no solament amb els familiars de les víctimes, sinó amb la societat", a més de recordar que la Corporació provincial ha "més que duplicat" la seua partida de subvencions i, davant la gran demanda d'ajuntaments i associacions, aprovarà una segona convocatòria el pròxim setembre.

En total, la corporació provincial dedicarà enguany 533.000 euros a projectes de recuperació de la memòria, dels quals més del 80% es destinarà als treballs d'indagació, localització, exhumació, identificació i trasllat, si és procedent, de restes. Es compleix així amb la prioritat marcada per la Delegació de Memòria Històrica a l'inici de la legislatura, en consonància amb l'exposat en l'Informe del relator especial del Consell de Drets Humans de l'ONU, Pablo de Greiff.

Per la seua banda, el director arqueològic d'ArqueoAntro, Miguel Mezquida, ha presentat davant nombrosos familiars de les víctimes els resultats i les dificultats que ha trobat l'equip d'experts durant els dos mesos de treball que ha durat l'excavació. El procés d'exhumació ha inclòs l'obertura del nínxol número 45, trobant un veí de la Pobla Llarga.

En total, l'equip d'arqueòlegs ha recuperat 50 cossos que presenten nombrosos traumatismes i feridesperimortem: alcaldes, regidors, afiliats de partits polítics, sindicalistes i treballadors de les localitats valencianes que van ser afusellats en els voltants del cementeri de Paterna el 18 de gener de 1940 presumiblement a mans de la Guàrdia Civil, tal i com evidenciarien els projectils trobats.

"Sense l'ajuda de la Diputació no estaríem on estem ara. Per a nosaltres és un trauma que hem heretat", ha manifestat el president de l'Associació de Familiars de les Víctimes de la Fossa 113, Santi Vallés. El nebot nét de Francisco Núñez Miquel ha agraït a la diputada "la valentia que ha tingut perquè les famílies puguen fer per fi el seu dol", a més d'insistir que es tracta de "la protecció dels drets humans".

Coordinació entre administracions

Les xifres evidencien l'aposta de la Corporació provincial per la reparació de les víctimes del franquisme, però l'augment del pressupost destinat a l'exhumació de fosses comunes no és l'únic àmbit que preocupa al nou equip de govern. Pérez Garijo s'ha reunit aquest matí amb la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, per a coordinar amb la Generalitat les actuacions en matèria memòria històrica, i ha recordat la posada en marxa de programes com 'Memòria a l'Escola' en col·laboració amb la conselleria d'Educació, així com la creació d'una oficina d'atenció a les víctimes que previsiblement obrirà les seues portes a finals de 2017 i la recopilació de testimoniatges orals, imprescindibles per a implementar una política adequada de memòria democràtica.