A principi de juny, en un cap de setmana de desconcert governamental, apareixia el Ministre d'Economia, Luis de Guindos, anunciant que anàvem a passar a formar part del "Club del Rescat Financer" dels països europeus del sud, mentre el President de Govern, estava missing i no s'atrevia a donar la cara per anunciar un nou "digo Diego" dels que aplica el PP des que va arribar al Govern d'Espanya.No era poc, és un rescat que pot sumar 100 mil milions d'euros. Però, no va dirigit ni a reactivar l'economia, ni a rescatar persones, ni molt menys a les xicotetes i mitjanes empreses i professionals que són els que actualment sustenten la major part de les contractacions de personal.
Primer, el Ministre d'Economia i després el president Marino Rajoy, varen dir i afirmar que este rescat no li suposava condicionant als espanyols, que no hi havia lletra menuda. Res més lluny de la realitat, es farà com sempre, socialitzar les pèrdues i deixar que els que han produït la fallida continuen repartint-se els beneficis. Es transformarà el deute privat en deute públic, un deute que assumirem en forma de noves retallades i eliminacions de serveis.El PP no vol llegir la lletra menuda, ens menteix i nega l'evidència. Però, la realitat és tossuda i Europa i el FMI ens l'ofereixen per capítols. Han anunciat que este rescat suposarà noves retallades, tal i com va passar a Grècia, Irlanda o Portugal; ens imposaran un crèdit de retornament dels diners que s'esbrina serà del 3%; se'ns recomana que, pugem l'IVA (aquell que el PP digué no pujaria mai); imposem més impostos especials; que es retallen novament els salaris dels treballadors públics, que s'augmente la jornada laboral i que es precaritze l'educació i la sanitat. Eixa lletra menuda oculta i poc transparent ens ofega poc a poc, sense adonar-nos. Primer va actuar sobre els més febles, sobre aquells invisibles per a una societat individualista i poc solidària, després ho va fer sobre els que creien que eren nous rics i que, quan les coses han vingut mal donades, s'han ressituat novament junt els febles; i ara, fins i tot, aquells que tenien una situació laboral o social mínimament estable veuen trontollar els seus ciments i futur. I ací, en estos grups socials estem pràcticament el 95% de la població. Aleshores, per què uns pocs, que viuen en la seua pròpia realitat ens fan que traguem i ens imposen una lletra menuda que ni hem demanat, ni hem generat? Si les lleis no ens serveixen, exercim la sobirania per a canviar-les; si les persones que ens governen ens han enganyat i no ens representen, demanem consultes ciutadanes per poder decidir o eleccions anticipades. Si no volem més lletres menudes, obrim les institucions i dediquem el temps i els esforços en rescatar persones i no a bancs. Prou de lletra menuda.
