La transparència a la Unió Europea, el nostre Compromís

Europa és l'espai natural del poble valencià. La societat valenciana ha estat sempre projectada cap a l'altra vessant dels Pirineus, no sols pers raons culturals i geogràfiques, sinò també per la gran projecció exterior de la nostra economía. El problema que tenim és que, fins ara, ens ha mancat una presencia política directa, però espere que les eleccions del proper 25 de maig servisquen per tenir una veu pròpia al Parlament Europeu que ens defense des dels valors del progrés social, la sostenibilitat ambiental, i la reivindicació de la identitat en peu d'igualtat amb la resta de pobles de la Unió.Compromís arribarà al mes de maig al Parlament Europeu, i ho farà en un moment molt interessant, perquè el Tractat de Lisboa ha eixamplat llurs competències i, per exemple, podrem prendre part en l'elecció del President de la Comissió, peça clau en el funcionament institucional. Tenim molta faena per davant i, personalment, crec que haurem d'empenyar-nos de valent en la lluita contra la opacitat que, malauradament, caracteritza bona part de l'activitat que es desplega des de la UE.Com totes i tots sabeu, els lobbies campen lliurement per Brusseles i Estrasburg, en un nombre inexacte però no inferior a 15.000, beneficiats a més per la feblesa dels mecanismes impeditius de les anomenades "portes giratòries", o situacions d'escandalós pas des de l'Administració a l'empresa privada, i a la inversa. Els lobbies de l'energia són particularment actius, atés el volum dels capitals que posen en marxa, i les conseqüències d'aquesta activitat incansable són les ciutadanes i ciutadans de la UE, que sovint veuen el.liminats els seus drets a la seguretat i a la informació.La pressió social ha aturat, de moment, el magatzem submarí de Castor. Ara hem de veure què passarà amb les prospeccions petrolieres que menacen Columbretes. Les empreses involucrades, ben assessorades, sembla que han copiat el mètode de treball de la Generalitat Valenciana per buscar opacitat als projectes que aprova, i consistent en trossejar-los en segments més petits per disminuir la intensitat dels filtres legals de control. Així, el projecte prospectiu del Golf de València s'ha dividit en quatre zones (dos a Balears, una a Catalunya i una altra al País Valencià), subdividides en un total de dotze projectes suposadament independents. Per aquest motiu, cal anar ja al Parlament Europeu a promoure una Directiva que acote eixes prospeccions quan afecten espais naturals.La mateixa col.lusió d'interessos s'ha fet palesa en la qüestió del fracking. Païssos com ara Regne Unit i Polònia s'han mostrat a favor d'aquesta perillosa pràctica extractiva de gas i, aliats amb els lobbies corresponents, han aconseguit que el 22 de gener d'enguany la Comissió Europea haja aprovat el document que conté els reptes energètics i medi-ambientals que assumirà la UE fins 2030, i entre els quals no s'hi fa esment a l'el.laboració de la necessària Directiva anti-Fracking, reclamada insistentment des del Parlament Europeu pel grup Verds-ALE i per molts altres diputats, per tal d'establir una prohibició general a tota la UE.La cosa no s'ha quedat en això, sinò que paralel.lament l'Estat espanyol ha renunciat a fer ús de la capacitat que té per, almenys, prohibir el fracking al seu territori. La Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació Ambiental, fa palesa aquesta renuncia. Fent un pas més enllà, l'Estat espanyol, tot invocant la seua competència exclusiva en materia de política minera i energètica, ha presentat ja un recurs d'inconstitucionalitat contra la Llei anti-Fracking que al mateix 2013 va aprovar el Parlament de Cantàbria, i ha anunciat que farà el mateix respecte a les lleis equivalents de La Rioja i Navarra. Todo atado y bien atado.Com vegeu, el poder dels lobbies és molt gran i, per tant, cal arribar al Parlament Europeu amb les idees clares per lluitar contra una forma d'actuar presidida per l'opacitat i contrària als més elementals principis d'higiene democrática.