Imatge del Sector 5 de la platja dOlivaTots els grups polítics de l'Ajuntament
L'alcalde d'Oliva,
La proposta es fonamenta jurídicament en l'article 44.5 del RD 876/2014, de 10 d'octubre (Reglament General de Costes). Aquest permet que els terrenys afectats per la modificació de les zones de servitud de trànsit i protecció, incloent la variació de la delimitació de la ribera del mar, puguen quedar alliberades de les dites servituds. En aquestos casos no caldrà tramitar un nou expedient de delimitació, sinó una rectificació de l'existent, amb informació pública i sol·licitud d'informe a l'ajuntament i la comunitat autònoma.
Este és precisament el cas del Sector 5 de la Platja d'Oliva, on dit alliberament no perjudicaria en res al domini públic marítim terrestre de la zona i quedaria garantida la servitud de trànsit de sis metres a partir del límit interior de la ribera del mar, que en l'actualitat està expedita per a l'ús públic de vianants.
Històric del Sector 5 que fonamenta la proposta
El Pla Parcial del Sector 5 (Aigua Blanca) que fita amb el domini públic marítim terrestre es va aprovar definitivament el 28 de juliol de 1986, d'acord amb la legislació local, autonòmica i nacional vigent en aquell moment.
El dit Pla Parcial ubicava més de 16.500 m2, la majoria de les seues zones verdes, que fitaven amb el DPMT i retirava la primera línia edificada més de 40 metres cap a l'interior del territori.
Tot aquest terreny va estar cedit gratuïtament pels propietaris dels terrenys del Pla Parcial, i també la reculada de la primera línia cap a l'interior del territori i la instal·lació de zona verda i la instal·lació de zona verda va ser voluntària per part dels propietaris i de l'Ajuntament d'Oliva.
La construcció d'una primera línia reculada i edificada amb edificis de dues plantes també va ser voluntària per part de l'ajuntament i dels propietaris. Es podria haver optat per edificis de més de dues plantes d'altura que fitaren amb el domini públic marítim terrestre i igualment hauria complit la legislació vigent.
Així doncs, el referit Pla Parcial optava per una solució ecològicament sostenible:
a) en unir terrenys de domini públic de Costes amb terrenys de domini públic municipal;
b) i edificació d'escàs impacte visual per a la costa i reculada respecte a allò legalment exigible.
Aquestos fets, bons en si mateix, no es van tindre en compte per la delimitació iniciada en 2008, i a la qual aquest ajuntament es va oposar en el seu dia, tot deixant la primera línia d'edificació de dues plantes altes en situació d'inclusió en la servitud de protecció, en desplaçar la línia de la ribera del mar cap a l'interior, segons es mostra en el plànol adjunt.
