Enric PalancaUna papallona batega les seues ales sobre una manifestació a Beijing contra les mesures anti Covid i un huracà es desperta a Madrid en defensa de la Llei Trans. Com ja va indicar Lorenz: prou que s´introduïsca una variable minúscula en el sistema perquè tot canvie. Tot està relacionat.
El sistema governamental es fonamenta en l'autoritat. Tothom espera de l´autoritat la capacitat de fer-se obeir.
Diuen, per altra banda, que rectificar és de savis; però també sabem tots que els savis no estan fets per a governar i que quan els savis han arribat a fer-ho, ha sigut un desastre. No, el poder del govern ni és savi ni és contradictori: quina autoritat se li pot concedir a un govern que hui diu una cosa i després un altra? La mateixa oposició criticaria la manca de fermesa, la indecisió, la improvisació… Tota crÃtica legÃtima aniria sempre encaminada a restablir la del govern i dels seus governants.
A la Xina, lògicament, la decisió d'acabar amb la pandèmia implica confinar indefinidament a la seua població, inclús quan es pega foc un edifici i moren els seus ocupants perquè els bombers tenien l´ordre de no saltar-se l'ordre de confinament. Què passaria si un govern que controla la sisena part de la població mundial no fora ferm en les seues decisions!
A Espanya s'intenta considerar el mateix des de la seua oposició polÃtica. Es parla de govern 'lligassat' pels seus socis, de govern errà tic, dient una cosa i l'altra a continuació. Inclús els socis de coalició consideren que els acords de legislatura s'han de complir al peu de la lletra com si eixa literalitat excloguera acords, esmenes, propostes alternatives, ampliació de terminis o inclús la derogació d'una mala llei. El poder no ha sigut ni serà savi.
N'hi ha però una xicoteta variació introduïda al sistema. S'anomena individualisme i a cada generació esta variació es fa més i més determinant sobre la cosa pública. A la Xina només sel's ocorre fer-li front amb més repressió... A Espanya, podem dubtar dels efectes beneficiosos d´una mesura sobre el paper ideal i en la realitat conflictiva.
Rectificar ja no és una qüestió de saviesa sinó de coexistència de l´individu aïllat -o del seu grup bombolla- i les institucions socials com ara els governs que són de i per a totes i tots.
Es tracta, per tant, d´un art necessari en estos temps, el de no tindre tantes lÃnies vermelles ni haver de demostrar poder a base de negar la realitat que cadascú veu. Fer possibles els canvis requerix governants que deixen de pensar com individus atrapats en planetaris d´enquestes, congressos, manuals d´estil i altres ombres xineses.
