Alicia Piquer.En uns dies farà quaranta anys que es va aprovar la Llei d'Amnistia. Segurament aquell 15 d'octubre de 1977, els diputats i diputades (poques) que votaren a favor –per cert que Aliança Popular es va abstenir– pensaren que era el millor text i les millors mesures que la societat espanyola post franquista necessitava. Segurament...
Trenta anys després, el govern socialista de RodrÃguez Zapatero aprovava la Llei de Memòria Històrica que incloïa el reconeixement a totes les vÃctimes de la Guerra Civil i de la dictadura i regulava l'eliminació de vestigis franquistes, posava les bases de la recuperació de la dignitat de les vÃctimes i impulsava els processos d'exhumació de foses comunes. Encara que ha resultat insuficient, mirada deu anys després, el que és important és que la seua aprovació posà de relleu –per cert, també el PP va votar en contra– que el que era bo en 1977 ja no valia en 2007; de la mateixa manera, el que en 2007 va ser una llei amb la vocació de reparació i que servira de base per a l'elaboració de polÃtiques públiques que recuperaren i dignificaren la memòria dels defensors de la democrà cia, en 2017 s'ha demostrat insuficient.
En unes setmanes les Corts Valencianes aprovaran la Llei de Memòria democrà tica i per la convivència, un pas endavant en la voluntat de retrobament de la ciutadania, de conformitat amb la Declaració Universal dels Drets Humans, als tractats i acords internacionals que l'estat espanyol ha ratificat i que la Constitució de 1978 reconeix i fa vincular a tots els poders públics.
Per a algunes persones tots aquests intents no són més que un reviscolament d'alguna cosa que elles entenen per superada. Per a nosaltres, per al PSPV-PSOE, suposa una obligació moral, una societat que vol una convivència plena no es pot permetre que només Camboia li supere en foses comunes. No es pot permetre que hi haja milers de familiars de và ries generacions que hagen heretat el dolor del desconeixement d'on són els seus i l'estigma del silenci davant la repressió ideològica. Crua herència.
Ho deia fa pocs dies a La Nau l'historiador Angel Luis López Villaverde, s'han confós en aquest conflicte soterrat les conviccions morals amb les conviccions ideològiques. La moral ens diu que hem de soterrar els morts, que hem de defensar la Declaració universal dels Drets Humans i amb el que s'estableix al dret internacional: veritat, justÃcia i reparació.
