Vallivana Murgui"El 33% dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys considera inevitable o acceptable en algunes circumstà ncies controlar els horaris de les seues parelles, impedir que vegen a les seues famÃlies o amistats, no permetre'ls que treballen o estudien o dir-los el que poden o no poden fer".
"'Cinquanta ombres de Grey' arrasa en taquilla: es el més vist de la història en 11 països" "El PP demana llibertat de vot al PSOE per a que les menors no puguen avortar sense permÃs". "Les dones cobren 6.400 euros a l'any menys que els homes en la Comunitat Valenciana". S'acostem cap al 8 de Març, dia internacional de la dona treballadora, dia reivindicatiu que cal aprofitar, ja que és un tema que prà cticament passa de puntetes la resta de l'any, per reflexionar sobre com ens trobem en matèria d'igualtat. Aquests quatre titulars són molt representatius de com hem arribat al 2015; els més joves consentint i naturalitzant la violència masclista, el món sencer i especialment les dones embogides davant l'adaptació d'un llibre, de qualitat literà ria més que qüestionable, que no deixa de contar la tÃpica històrica amb els rols de gènere ben marcats, masclista, que disfressa i adorna la violència i ens ven un model de feminitat postmodern basat en la hipersexualització de les dones.
I que ha fet la polÃtica els últims temps per a acabar amb l'escletxa de la desigualtat? Com ha influït la Violència Institucional en l'augment d'aquesta situació els darrers anys? Doncs és més que evident que infantilitzar a les dones amb Lleis de l'Avortament que li permeten ser mare, però no decidir sobre el seu propi cos, retallar en drets de les treballadores i treballadors, retallar en dependència, retallar en programes d'educació sexual, etc, no ha fet més que alimentar aquesta vorà gine de discriminació.
La paraula de moda en polÃtica als últims mesos, regeneració democrà tica, ha de passar del 'postureo' a l'acció, però entenent no sols que hi ha que fer polÃtica amb la gent i no per a la gent, sinó també interioritzant que la societat actual és diversa i heterogènia, per això calen polÃtics i polÃtiques plurals. Calen polÃtics i polÃtiques feministes, doncs cal ser conscients del retardament dels drets que patim les dones i la submissió quotidiana d'un model patriarcal i falocèntric tant present a les institucions com als entorns familiars.
El feminisme també com a la protecció i la defensa de la diferència. Com a defensa de les lluites portades per altres col·lectius com el LGTBI, Ãntimament lligades a la qüestió feminista. Feminisme com a igualtat entre homes i dones, però al mateix temps amb la llibertat de cada individu a escollir les seues vivencies independentment del seu sexe. Feminisme com a eina imprescindible de transformació social. Feminisme i polÃtica, per di, han d'anar de la mà .
