Pepe Gil i Josep Francesc Gómez. - EPDAArticle publicat en l'edició impresa, disponible ací
El passat agost, va tenir lloc a la plaça de l'Albereda del Port de Sagunt un acte d'homenatge a tots aquells treballadors que, en l'exercici de la seua activitat professional, van perdre la vida a la indústria siderúrgica del nostre municipi. Sense cap mena de dubte, aquest és un homenatge molt necessari, doncs cal reconèixer i fer justícia als treballadors i treballadores que hi perden la vida en l'exercici de la seua feina, així com cal fer costat a les seues famílies per tal d'acompanyar el seu dolor. Cal també, emprar estos actes per a continuar reclamant i exigint la millora dels servies i els protocols de prevenció de riscos laborals per tal d'evitar fatalitats i que cap treballador ni treballadora es tinga que deixar la vida en l'exercici de la seua activitat professional.
No obstant, l'emotiu i el necessari de l'homenatge del dia 11 als siderúrgics morts en l'exercici de la seua important tasca, crec que és important que fem extensiu aquest reconeixement a totes i tots els treballadors que, amb independència de la seua activitat professional, han mort fen la seua feina. El camioner que pateix un accident i falta, l'obrer que cau de l'andami on treballava o el llaurador al que l'espasa de la moto serra li juga una mala passada mentre poda el seu camp mereixen, tots, el mateix respecte i devoció que el siderúrgic al que li cau damunt la colada. Tots els treballadors i treballadores mereixen el mateix respecte, totes i tots aporten el seu temps i la seua vida per tal de fer que a la resta no ens hi falte de res: des del pescador que captura la daurada que anem a menjar fins la dependenta de la peixateria que ens la prepara i ven, passant pel transportista que la trasllada d'un lloc a un altre, tots formen part de la cadena que ens manté a tots amb vida i tots mereixen que els recordem i homenatgem, però també que cuidem d'elles i d'ells i exigim, amb actes simbòlics i amb accions als carrers, que es respecten els seus drets laborals per garantir la seua seguretat.
Quan em van convidar a assistir a l'acte del dia 11 no podia parar de pegar-li voltes al cap en el que pensarien totes aquelles famílies que han patit la pèrdua d'un membre i que per no haver mort a la "fabrica" ningú li fa homenatge, ni té un recordatori. Totes les vides importen, és igual l'activitat professional a la que s'han dedicat, tots els treballadors mereixen el mateix grau de respecte per la seua tasca, que els recordem i que reclamem la seua dignitat. És per aquest motiu pel qual, pense que, aquest pròxim 1 de maig, dia del treball, hauríem de fer un reconeixement de totes aquelles persones que s'han deixat la vida a la seua feina, sense distincions. Un sentit homenatge que servirà per recordar, però també per reclamar que mai més torne a morir ningú al seu lloc de treball, perquè si, treballar dignifica, però això no vol dir que tinguem que acceptar que, com l'any 2022, 679 persones moren per accidents laborals i que d'eixes persones sols recordem les que perden la vida a un únic sector professional.
