Francisco Adán
Esta semana, como todos los años, celebramos la
Semana Santa y Pascua, conmemoramos la muerte y resurrección de
Jesucristo. Los creyentes lo hacemos entre tipejas que se desnudan en
capillas, son condenadas y no dimiten y entre las masas de ingentes
de personas que intentan llegar a Europa huyendo de la guerra y la
miseria.
Y, Señor, no sé qué hacer. No sé si perdonar a
la persona esa que cree que libertad de expresión es ofender que es
lo que nos enseñaste o directamente alegrarme de que le hayan puesto
ese multazo..bueno, voy a pecar: me alegro, porque también tiraste a
los mercaderes del templo.
No sé qué pensar, veo las personas tambaleantes,
con la desesperación en el ánimo, el miedo en el corazón y la
esperanza en la cabeza acompañadas por el desgaste físico y siento
pena y veo que Europa, de nuevo, se ve incapaz de hacer nada. Pero
luego descubro las cifras: más de un millón de refugiados ¿qué
hacemos con ellos?, ¿Dónde los alojamos?, ¿de qué comen?, ¿cómo
trabajan? No es fácil, quizá el hecho de empezar a apaciguar Siria
sea una posibilidad, la única lógica, para que esta gente vuelva a
su hogar porque, supongo que lo que ansían es eso.
Tú que nos enseñaste que había que ayudar al
débil, dar de comer al hambriento también nos dijiste que había
que dar al Cesar lo que es del Cesar y a Dios lo que es de Dios.
Admiro a las personas que tienen tan claro que hay
que expulsarlos, como admiro a la gente que dice que hay que dejarles
entrar sin más…bueno, no, no los admiro, pienso que están presos
del mismo paupérrimo análisis y la misma insípida lógica.
Al final habrá que pensar que lo que, realmente
viniste a decirnos es que tu reino no es de este mundo, porque quizás
allí no haya guerras ni refugiados. Quizá es que simplemente no
hemos logrado combinar las dos leyes, las del Cesar y las de Dios
para que nada de esto ocurra. Quizá te canses de que desoigamos tu
palabra.
Albert Llueca
Morat. Fervor. Festa. Saions. Tambors. Trompetes. Puríssima.
Sang. Jesucrist. Vesta. Hatxa. Sentiments. Pares. Mares. Fills.
Germans. Iaios. Iaies. L'entrà les palmes. El Sant Sopar. L'Oració
de l'Hort. El Bes de Judes. Els Açots. L'Ecce-Homo. Jesús el
Natzaré. La Verònica. El Crist de la Bona Pau. El Descendiment de
la Creu. La Dolorosa. La Soletat. El Sant Sepulcre. Vera Creu.
Clavaris. Majorals. Tradició. Culte. Esperança. Somnis.
Banderoles. Amistat. Caramels. Via Crucis. Calvari. Gent. Música.
Cor.
Paraules que defineixen la setmana santa per a mi. Un temps
de reflexió i de recolliment. Un temps en que tenim que pensar
quin ha de ser el nostre futur i entendre bé la religió. Jo ho tinc
clar vivim en un país catòlic, un país criat a l'ombra de la
religió des de fa molts anys i per això, no és d'extranyar,
totes les festes i periodes vacacionals estan associats a la pròpia
religió. Això crec que ningú ho pot qüestionar.
Partint d'aquesta qüestió tenim que tindre ben clar que
jo, personalment, fa molt de temps que no crec en l'institució de
l'esglèsia catòlica, la santa madre iglesia, vos preguntareu
perque, doncs per una molt mala experiència amb un retor que em
va fer plantejar-me continuar o no siguent catòlic, apostatar, o
continuar fent les tasques que feia fora del a meua comunitat,
en aquest cas Santa Maria. Vaig decidir continuar seguint un
estil de vida i ajudant a altres comunitats, i altres retors,
per a poder apropar tot un estil de vida a la gent, al poble i als
més menuts.
Jesús va ser un zelote que va saber ficar contra les cordes a un
sistema opresor com va ser el romà a Galilea, i va saber manipular
als seus conciutadans per tal de fer-los sentir que ell era l'elegit.
Vos recomane la lectura de EL CATOLICISMO EXPLICADO A LAS OVEJAS
de Juan Eslava Galán.