Són moltes les preguntes sense resposta, mirem cap al cel esperant i dessitjant que la nostra vida torne a la normalitat quan abans millor. Però fins que això passe, hem de ser forts, hem de tindre la ment ocupada i no pensar en allò que tanta falta ens fa, eixes coses que a dia de huí no es poden fer a dos metres de distància, eixes coses que fa un parell de mesos no li donavem importncia però que huí tanta en te: una abraçada, un bes, una carícia... Intentes ser fort, controlar l'emoció quan parles per telèfon en amics, en eixos pares que notes que estan aguantant-se les llàgrimes perque volen ser forts i a tu s'et fa un nuc en la gola quan escoltes la seua veu.
Hem d'apretar els punys i mirar cap avant, en el meu cas mire cap a la Ribera on està qui em va fer com sòc, està el meu àngel blau i en definitiva tota la meua infantessa, así vull agraïr la llavor que està fent la Sr alcaldessa de Fortaleny, el meu poble mil habitants contant gossos i gats i huí gràcies a la seua gestió no lamentem ninguna desgracia per este bitxo dels cordons.
Jo em considere una persona molt afortunada, després d'uns anys en l'obscuritat he vist la llum i qui ha estat ahí sempre, eixa gent que huí estan com a minim a dos metres de tu, ara les mirades ho diuen tot...
És de ben naixcuda ser agraïda, i jo sòc les dos coses per això, GRÀCIES Pere Valenciano per donar-me sempre l'oportunitat d'escriure el que pense i donar-li ressò... T'estime, je t'aime, ich liebe dich, I love you, te quiero... Et queda clar?!!!.
Categorías de la noticia
Quizá te interese
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados
Otros productos de Eventos y digitales valencianos, S.L.
