L´any
1963, el filòleg M. Sanchis Guarner va publicar un estudi que
titulava aixÃ: "Notas lingüÃsticas sobre la comarca de Sagunto".
I sobretot, ressaltava el més important:
"El
valenciano de la comarca saguntina se incluye en el llamado parlar
apitxat, propio de la zona central del Reino de Valencia". (Cal
notar que el professor Sánchis Guarner li diu Reino de Valencia a
l´actual Comunitat Valenciana").
Les tres
caracterÃstiques del parlar apìtxat, les explica aixÃ:
1)Por
una parte, ha ensordecido el fonema de s sonora (propio de voces como
posar, casa) y lo pronuncia como ss sorda (igual que la sibilante de
palabras como passar, set, cent, concert).
2)Desconoce
la articulación labiodental del fonema v (de voces como vi, fava,
convent), y la confunde con la b bilabial oclusiva (como la de bou,
embut) o fricativa (como la de roba).
3) ha
ensordecido asimismo los fonemas palatales sonoros j fricativa y tj
africada (de voces como jove, gel, ajuda, agenollar) que articula
como tx africada sorda (como la de cotxe).
El parlar
apitxat comienza por el norte de la sierra de Almenara e incluye toda
la comarca saguntina. (Notas, 1963, pág. 32).
Estes notes
del professor Sanchis Guarner manifesten una realitat. I per
aixó sembla injustificada la burla, o la censura, que
atres valencianoparlants solen fer en escoltar la nostra parla
dialectal,per pronunciar les paraules: jove, jugar, jonec,
Jordi, o gel, amb la tx africada sorda.
A la nostra
comarca saguntinaparlem aixÃ, pels nostres avantpassats, i no
caldria demanar disculpes per eixes caracterÃstiques linguÃstiques
pròpies, encara quesigapel "dret a la
diversitat" .
Som
valencians apitxats, segonsels nostres pares ens hanconformat,
mereixedors de respecte i no de mofa o menyspreu.