Lluis Mesa. FOTO EPDAEs pot pensar que és la continuació d'una línia successòria però realment suposa molt més. Cal tindre en compte que el fet que siga l'única autoritat del nostre sistema democràtic que no és elegida directament, no vol dir que no estiga subjecta al mandat del poble. El cap de l'estat no es vota ara per ara però s'ha de guanyar el càrrec cada dia. Els ciutadans i les ciutadanes des de hui començaran a valorar Felip de Borbó i indicaran, tot i que no hi ha referèndum, els encerts o no del nou monarca.
Un segon aspecte de l'abdicació és que novament Joan Carles de Borbó ens sorprén. Ha estat l'única autoritat que ha demanat perdó. L'únic que ha buscat debat i entesa on els polítics no han sabut o no han pogut arribar. Sabem que la notícia era coneguda pels polítics tot i que han guardat una lloable discreció. Confiem que sapiem deprendre d'una actitud com esta. En estos temps de crisi on la societat demana grans i profunds canvis és moment per buscar-los i acceptar-los. Si un rei s'ha atrevit a deixar pas a un altre govern, confiem que les autoritats ho tinguen en consideració. Tenim una Constitució per reformar, un estat de les autonomies per a actualitzar i sobretot una nova manera d'entendre la política per definir.
En definitiva, no deixem que esta abdicació siga sols una sorpresa. Pensem que pot ser un indicador. Cal buscar una nova manera de fer política més realista i actual, més propera a l'esperit democràtic que espentà l'arribada de la ja superada i lloada transició.
