L'ESTAFA DE LA AVL I LES NORMES ISO

Les Normes ISO, creades per l'Organisació Internacional d'Estandardisació, constituïxen els estàndarts que internacionalment nos permeten garantisar uns criteris homogéneus en la gestió per a professionals, empreses i organisacions.

Per a les llengües s'utilisen els còdics de la norma ISO 639, facilitant la seua identificació i classificació mundial.

L'aplicació d'esta norma, més utilisada, és la versió ISO 639-1 i 639-2. La seua codificació de dos lletres s'utilisa des de 2002 i ordena les llengües i la seua documentació bibliogràfica, permet, per eixemple, classificar llibres o programes informàtics en eixes llengües.

Si la ISO 639-2, arreplega idiomes individuals i coleccions d'idiomes, trobem una ISO 639-3 que també inclou les llengües històriques. S'inclouen per tant les llengües vives, extintes, antigues, històriques, artificials o de senyes, utilisant un còdic de tres lletres. També existixen atres sistemes de codificació o identificació de llengües com els còdics d'idioma IETF o l'estàndart BCP 47, pero eixe és un atre tema. 

En còdic ISO 639-2, en l'inicial en "v", trobem el "vi" vietnamita, el "ve" venda i el "vo" volapuk, i encara que parega increible no existix una codificació internacional per a la llengua o idioma valencià. 

Curiosament per al ISO 639-3 tampoc trobem un còdic per a la llengua valenciana, no cal confondre-ho en l'existència de el "vsv", utilisat per a la llengua de signes valenciana, que és una atra cosa.

¿Qué ha fet la AVL per la llengua valenciana en els millons que nos ha costat? Trobem llengües artificials o en un irrellevant número de parlants en el seu còdic, pero l'inutilitat de la AVL queda constatada quan despuix de més de 25 anys d'existència no ha conseguit el reconeiximent internacional del valencià com a llengua. ¿Desídia o voluntat de traïció al valencià?, ¿o les dos coses?

Per a les llengües d'Espanya, podem trobar còdics ISO per al castellà o espanyol, gallec, vasc o català, pero no per a l'idioma valencià. Paradòxicament inclús per al bable o asturià i l'aragonés, entre unes atres podem vore que són llengües que conten el seu propi còdic ISO, alguna cosa que nos pot paréixer correcte, pero reconeixent que es tracten, en qualsevol cas, de llegües en molt menor número d'usuaris natius i coneixedors de la mateixa que en el cas del valencià. 

Llengües per tot lo món, inclús sense un gran número de persones coneixedors o usuaris de les mateixes, sense parlants significatius, tenen ISO. La diferència la trobem que no tenen als enemics en els que conta la llengua valenciana, catalanistes i pancatalanistes de Catalunya i Valéncia. 

Això s'ha conseguit per no sofrir durant anys, com mal principal, la falta d'afirmació i reconeiximent de les administracions autonòmiques encarregades de la tutela històrica, llingüística i lliterària de les llengües genuïnes o particulars dels territoris que les posseïxen. Estes llengües, minoritàries respecte a la llengua valenciana en la seua importància percentual en els territoris als que se circumscriuen, conten no obstant en el reconeiximent de les seues administracions i el de la codificació ISO com a llengües en entitat pròpia i diferenciada, i igualment són afirmades com a part essencial de les senyes d'identitat i de l'idiosincràsia i personalitat cultural i social. El valencià, com a llengua autòctona és reconeguda majoritàriament pel poble, en denominació, normativa, constitucional i estatutària, en la seua pròpia gramàtica, fonètica, lèxic, usos, semàntica i morfosintàctica, entre unes atres diferències, particulars i característiques, per això els pancatalanistes es cuiden molt de no cridar directament català al valencià argumentant que el valencià és com es denomina al català en Valéncia.

Ademés, significativament, com díem abans, sense patir el fenomen programat, finançat i eixecutat per l'insaciable voluntat d'assimilació del pancatalanisme dels governs catalans, nacionals i autonòmics valencians pro o directament catalanistes, aliats en tots els personages, grups, associacions, mijos de comunicació i editorials, organisacions i institucions, públiques i privades, que viuen i es beneficien del seu alineament i entrega total a l'anexionisme cultural i la traïció històrica i cultural al nostre, als valencians, a les seues senyes d'identitat i al seu patrimoni immaterial.

La llengua valenciana és perseguida i menyspreada, en la que entre atres coses s'han impedit, des de fa anys, els seus intents de reconeiximent per a la seua codificació ISO, no solament no ha fet res la AVL per la mateixa, sino que ademés ho ha entorpit quan uns atres han intentat conseguir-ho. 

No tindre ISO impedix programar en llengua valenciana, per eixemple pàgines web o aplicacions informàtiques o traduir i doblar películes i séries en la nostra llengua, o utilisar la codificació ISO en les biblioteques per a les obres en llengua valenciana, que paradòxicament poden tindre un ISBN propi en llengua valenciana, pero despuix aniran a la secció bibliotecària en català si s'utilisa un sistema de classificació basat en el ISO, de tot açò s'apròpia el català, mentres els nostres governants i institucions remen en contra de la nostra llengua.

¿Hi ha un major enemic per a la llengua valenciana que la AVL?, ¿qué sentit té mantindre-la?