Després del Coronavirus

Vaja per endavant que la lluita contra la pandèmia pel Covid-19 no ha finalitzat, ni de bon tros. Però hem d'acceptar que, al menys al nostre país, a poc a poc anem resituar-nos en una normalitat semblant a la d'abans. L'emergència sanitària ha donat pas a un altre escenari i cal encertar en la diagnosi per poder encertar en les actuacions de resolució.

Si una qüestió ens ha deixat clar l'emergència sanitària és la importància de les inversions en els Serveis Públics, en general, i dels serveis de proximitat en particular. El treball col·laboratiu entre les administracions dels diferents àmbits i entre aquestes, els agents socials i la ciutadania, també s'ha destacat com un valor a l'alça.

Un altre dels efectes és la caiguda dels dogmes del neoliberalisme econòmic. Durant les setmanes més dures de la pandèmia ningú confiava en els mercats per a assignar, de la manera més eficient, els recursos. Eren les Administracions Públiques les que marcaven les directrius de l'economia i planificaven, en certa mesura, la producció, buscant mobilitzar tots els recursos del país per a aconseguir un objectiu comú: guanyar l'emergència sanitària.

Tornem i tornarem a escoltar veus que reclamen baixar els impostos. Són veus que volen que cadascun s'apanye. No busquen la solidaritat, sinó l'individualisme. No busquen la llibertat de tots, sinó sols d'aquells qui poden viure als paradisos fiscals. Tot i els tambors aguerrits que reclamen tornar al passat i a l'individualisme més pur, veus molt majoritàries treballem per augmentar el reconeixement de drets socials, la creació de noves prestacions i l'ampliació dels drets polítics que faciliten la presència de majors quotes de benestar en una societat que ha d'afrontar el repte d'altres dos emergències: la climàtica i l'econòmica.

La pregunta que ens fem és clara, si un país ha sigut capaç de mobilitzar tots els seus recursos per a guanyar l'emergència sanitària, per què no fer-ho també per a garantir un treball i un habitatge digne, una sanitat pública de qualitat començant per l'atenció primària, un ensenyament i una formació continuada i universal, una xarxa de serveis socials i d'atenció a la dependència sense llistes d'espera, una setmana de 30 hores i un enfortiment de les relacions laboral, una estructura de suport al comerç de proximitat i als llauradors que ens han fet costat, una indústria i uns instituts d'investigació i d'innovació que s'han demostrat claus?

Ho he manifestat reiteradament durant la legislatura en els Plens Municipals: El futur immediat ha de passar necessàriament, també ho dèiem al principi, per què la ciutadania, els agents socials i totes les administracions treballem col·laborativament. Així ho hem vingut fent des dels Ajuntaments, i en concret al d'Almàssera, tal vegada per ser l'administració més propera o senzillament perquè està en la nostra pròpia essència.