El 30 de juny de 1919 l'Ajuntament d'Alzira accedà a la sol·licitud d'Honorato Brunet Sanz, veà de la localitat, i acordà cedir-li gratuïtament quasi un miler de metres quadrats de terreny de via pública en la partida de l'Alborgà per a la construcció d'un Teatre-Circ baix determinades condicions i amb el compromÃs de què transcorreguts vint-i-cinc anys de la seua explotació pel sol·licitant la propietat de l'edifici que es construiria revertirÃa al municipi.
Brunet començà l'execució del projecte i aplegà a construir el cos d'obres d'entrada, les parets laterals posterior, la divisòria entre el pati i l'escenari i gran part de la coberta, però les obres es van paralitzar com a conseqüència de les vagues freqüents dels treballadors de la construcció, per la qual cosa va contraure obligacions en els préstecs que li facilitaren i en materials per a l'obra. Poc després, com que no pogué complir amb els seus compromisos amb l'Ajuntament va cedir els seus drets al veterinari de la localitat Carlos Plasencia Contel que va subrogar els drets a la Societat que es va conformar pels creditors.
El 27 de setembre de 1920 l'Ajuntament acordà la concessió a Plasencia i prorrogà el termini de construcció de l'edifici fins al mes d'octubre d'eixe mateix any. Es pretenia que amb el temps el Gran Teatre fora una font d'ingressos per a l'Hospital Municipal. Aixà les coses es va constituir la Sociedad Gran Teatro que va presentar el seu Reglament al Govern Civil l´abril de 1921. El primer consell d'administració el va presidir Vicente Sanchis Ballester i es va nomenar gerent de la Junta de Govern i d'explotació al ja citat Carlos Plasencia. Les obres del nou edifici van ser supervisades per l'arquitecte Emilio Ferrer.
El 29 de setembre de 1921, a les 21:00 hores, amb l'assistència de l'alcalde, Rafael Pardo Sánchez, i altres autoritats locals i de nombrós públic s'inaugurava el coliseu amb la posada en escena de l'operetaMaruxad'Amadeo Vives. Cal destacar que per eixes dates funcionaven a la ciutat, la primera de la provÃncia pel seu nombre d'habitants després de la capital, el Teatre Giner i el Cine Serrano.
Un magnÃfic teló, realitzat quasi amb tota seguretat pel pintor Vicente Palau Gómez, en el qual es mostraven escenes de l'històric pont de Sant Gregori i de la contigua església de Santa Maria, ambdós desapareguts, servien de fons de l'escenari.
Representacions teatrals, concerts i actuacions musicals de bandes, d'orquestres, de corals, ballet, òperes, sarsueles, grups i cantants, revistes musicals, presentacions falleres, desfilades de moda, festivals de diferents tipus de música, de cors i danses, vetlades de boxeig, mÃtings i actes de propaganda polÃtica, presentacions de llibres, jocs florals, gal·les infantils, pregons de la Setmana Santa, actes de divulgació social, homenatges, encontres religiosos, xarrades, reunions polÃtiques, congressos i assemblees d'entitats i associacions de la més diversa Ãndole, concursos de teatre en valencià i fins i tot una missa al febrer de 2009, tot ha tingut cabuda en eixe edifici emblemà tic que tant estima Alzira. A partir de 1947 el Gran Teatre serà explotat directament pel municipi però poc després d'arrendarà a Juan Guardiola.
L'11 de febrer de 1955 s'exhibix en el Gran Teatre, per primera vegada a la ciutat, una pel·lÃcula en cinemascop.
El Gran Teatre ha patit al llarg de la seua història les conseqüències de l'acció del temps i dels elements atmosfèrics i han sigut nombrosÃssimes les obres de rehabilitació i restauració que s'han operat en l'immoble. Com a exemple consignem les dutes a cap entre 1958 i 1960 quan es va desplomar parcialment la teulada per la gran nevada dels dies 11 i 12 de gener. A principis de 1980 un informe tècnic declarà la seua ruïna parcial, la qual cosa va aconsellar el seu tancament immediat. Entre 1980 i 1982 es van invertir vora 50 milions de pessetes en obres de reparació i consolidació, l'any 1982 va patir les inundacions pel trencament de la presa de Tous, en novembre de 1984 un incendi, en 1987 altra vegada les inundacions, en 1989, en febrer, les seqüeles dels vents huracanats, en 2004 altres dos incendis i més recentment a partir de març de 2020, per tal de millorar el recinte i de netejar-li la cara davant la celebració del Centenari, roman en un compà s d'espera.
Pel Gran Teatre alzireny han passat, a banda de quasi tots els grans artistes locals (Mari Carmen Solves, Ana Maria León, Guillermo Palomar), cantants i grups de la categoria d'Antonio MachÃn, Los Tres Sudamericanos, Raphael, MarÃa Dolores Pradera, Concha Márquez Piquer, Lolita, Loquillo, Presuntos Implicados, Charo Reina, Elsa Baeza, LluÃs Llach, Raimon, Ovidi Montllor, Maria del Mar Bonet, Els Pavesos, La Trinca, Al Tall, Paco Muñoz, Las Veneno, Las Hurtado, Arévalo, la vedette Andy Ventura, i companyies i actors, a banda dels locals (Vicente Aledón, Enrique Pellicer, Elisa RamÃrez, Carles Alberola, José Antonio MartÃnez) de la talla de Jesús Guzmán, Pedro Osinaga, Juanito Navarro, Antonio Ozores, Gemma Cuervo, Fernando Guillém, Ana Mariscal, José Maria Rodero, Rafaela Aparicio, Charo López, Gemma Cuervo, Nuria Espert, José Sacristán, Máximo Valverde, Lola Herrera, Verónica Forqué, Ana Diosdado, Pepe Sancho, Emilio Gutiérrez Caba, Juan Luis Galiardo i Els Joglars, Dagoll-Dagom, Ananda Dansa, Pluja Teatre, Bambalina Titelles, Comediants, Bibà Andersen, Vol Ras, etc…Sense oblidar a grups tan nostres com La Tarumba, Suc de Teatre i Albena Teatre, etc.
D'entre la gent de la Cultura que han passat pel seu escenari cal citar a Rafael Alberti i d'entre els pregoners de la nostra Setmana Santa, entre altres, a Gregorio Peces-Barba, MatÃas Prats, Pilar Urbano, MarÃa Ostiz, Fernando Ónega, Tico Medina, Adela Cortina i Luis del Olmo
El Gran Teatre d'Alzira, un edifici singular, un contenidor cultural de primer ordre, forma part del Patrimoni historicoartÃstic d'Alzira i ara, quan complix el seu Centenari, cal posar-ho de relleu.
L'espai, que ha servit, entre altres coses, per al rodatge de diverses pel·lÃcules cinematogrà fiques, és un dels escenaris a través del qual es pot contar, per haver sigut testimoni, bona part de la vida d'Alzira dels últims cent anys. Per molts anys més!
