Estes últimes setmanes es parla molt de l'ascens de l'extrema-dreta i de
l'assumpció dels seus postulats per part de la dreta tradicional i com les
seues formes i el seu rerefons condicionen d'una forma molt efectiva la vida
polÃtica i medià tica actual. Però la cosa ve de lluny i té molt a vore amb la
qualitat de la democrà cia en què vivim. Més de quaranta anys després d'una
transició incompleta continuem pagant el preu de l'establiment d'un sistema
polÃtic allunyant de la ciutadania i amb trets culturals heretats del franquisme.
Hi ha dos elements essencials en qualsevol sistema polÃtic que ens permeten
mesurar la qualitat de la democrà cia. Un és la participació de la ciutadania en
la polÃtica, l'interés que desperta en el conjunt de la societat i com ens veiem
interpel·lades per les i els representants polÃtics. L'altra és el control
popular del poder polÃtic, la capacitat de decidir i aconseguir que els
postulats ciutadans esdevinguen lleis i polÃtiques públiques concretes i que les
i els representants polÃtics i les institucions estiguen sotmesos a un control
efectiu per a evitar la corrupció i el clientelisme. Males notÃcies: en el
nostre cas ni hem consolidat l'element de la participació ni el del control de
les institucions.
Quan ens referim a l'interés que desperta la polÃtica en la societat la
paraula clau que apareix en el nostre cas és la desafecció polÃtica, la gent
percep la polÃtica com una cosa llunyana, apartada dels seus interessos i que
manca de sentit. Malgrat que la participació en les diferents conteses
electorals és elevada, l'apatia i els valors de l'antipolÃtica heretats del
règim franquista dominen l'escena polÃtica, la gent no milita en partits
polÃtics, no acudix als actes polÃtics, no participa massivament de
manifestacions i protestes, no condiciona amb força les decisions dels seus
governants, i això és un problema. Aixà i tot, la nostra societat no posa en
dubte el sistema polÃtic democrà tic, que gaudix de molta legitimitat, però no
aixà els partits polÃtics i les institucions que el conformen. Se'ns diu que
som una societat amb un grau molt elevat de cinisme democrà tic perquè malgrat
creure en la democrà cia no ens agrada el seu funcionament.
Les conseqüències de la desafecció polÃtica son clares. La baixa
participació i interés en la polÃtica ens allunya de les institucions, que al
mateix temps deixen d'estar controlades per la ciutadania i, per tant,
esdevenen espais d'abús de poder, de clientelisme, de finançament il·legal dels
partits i de connivència entre els sectors econòmics i els governants, en
definitiva, es constituïx una creixent corrupció polÃtica que ha esdevingut amb
els anys un element estructural del nostre sistema i que ha alimentat la baixa
qualitat de la nostra democrà cia.
Tot açò s'entén millor si observem els inicis de la nostra democrà cia. La
transició no va comportar un trencament amb el sistema polÃtic anterior, més bé
va ser una adequació de les elits econòmiques, polÃtiques i burocrà tiques a la
nova realitat democrà tica d'una forma bastant còmoda i sense fer massa
renúncies en allò que els era més important: el domini del poder polÃtic
mitjançant l'ocupació de llocs de l'administració civil i militar i la
continuïtat del control del capital per part de les elits econòmiques. A més a
més, la transició ens va procurar un sistema electoral i de partits que va
beneficiar el partit hereu del règim, l'UCD i que va ser acceptat pel PSOE
perquè també en treia profit, d'esta manera es consolidava el bipartidisme que
ha predominat fins l'any 2014 i que sembla voler tornar a marxes forçades. La
manca de pluralisme polÃtic, de cultura del pacte i de coalicions a les
institucions i les contÃnues majories absolutes dels dos partits dominats en una
comunitat polÃtica plurinacional com la nostra, que no ha tingut mai un encaix
territorial adequat, ha tingut efectes devastadors en la convivència i la
representativitat de la nostra societat.
En definitiva, la corrupció polÃtica estructural alimenta l'ascens de
l'extrema-dreta; la manca de mecanismes d'integració de la plurinacionalitat de
l'estat alimenta l'ascens de l'extrema-dreta; la baixa participació de la
ciutadania en la polÃtica alimenta l'ascens de l'extrema-dreta; la falta de
confiança amb els partits polÃtics alimenta l'ascens de l'extrema-dreta; la
falta de control de les institucions alimenta l'ascens de l'extrema-dreta; la
falta de cohesió social i territorial alimenta l'ascens de l'extrema-dreta...
No estic dient que tota la responsabilitat de l'ascens de l'extrema-dreta
provinga de la transició democrà tica, però la baixa qualitat de la nostra
democrà cia si que és una conseqüència clarÃssima d'aquell perÃode de la nostra
història. El preu que estem pagant per no confrontar obertament amb el nostre
passat pot esdevenir inassumible per al nostre sistema polÃtic actual.