Isabel Martín. EPDAAfrontem la realitat i parlem clar: No hi ha ni una dada empírica que avale l'estigma que s'està promovent contra els joves per la seua suposada responsabilitat en els rebrots d'aquesta segona onada del coronavirus. Al contrari, la majoria de nous focus de contagi es consideren d'origen 'social', que és com dir que han sorgit en reunions familiars o d'amics, i això no és precisament responsabilitat exclusiva de la gent jove. Ja n'hi ha prou de criminalitzar al jovent.
Tinc la sensació que culpar als joves dels rebrots és una manera ràpida i fàcil de fugir de la responsabilitat individual de cadascuna i cadascun de nosaltres, tant en la vida laboral com en la familiar i individual. No és que el virus haja tornat, és que mai se'n va anar. I és responsabilitat de totes i tots la seua extensió en esta segona onada.
No patiu, perquè la cara B d'esta història és que, quan guanyem, que guanyarem, també serà una victòria de totes i tots. Però hem de seguir lluitant, no defallir. Tampoc culpabilitzar ni estigmatitzar a qui no s'ho mereix.
La joventut, i les xiquetes i xiquets, han sigut, baix el meu punt de vista, els grans oblidats d'esta pandèmia. Mentre les autoritats sanitàries s'afanyaven en salvar vides, com és lògic; les autoritats laborals es dedicaven a salvar el màxim de llocs de treball, com ha de ser; i les educatives assseguraven una tornada a l'escola en les millors condicions, la joventut ha quedat en una espècie de terra de ningú, sense els amics i les amigues, sense poder reunir-se i ballar, besar-se i abraçar-se, sense poder assistir a concerts, sense oci. Qui ha pensat en elles i en ells? Com haguérem digerit que que, amb 20 anys, ens hagueren tallat d'arrel tota vida social que és, precisament, un dels grans al·licients a eixes edats?
Ho pense sovint, i m'entristeix. Hem treballat de valent per tot: que la sanitat no col·lapse, que l'educació siga segura, que no falle l'ensenyament formal, que hi haja suficients ajudes socials. I ho estem aconseguint. Però, què hi ha de tot això que aprenem de joves i no ens arriba a les aules ni podem llegir en els llibres? La pandèmia ha posat en perill tota una generació. Reflexionem sobre com estem tractant la joventut. Una lletra ho pot canviar tot: Estima contra l'estigma.
