LA NO INVESTIDURA

Pareix que siga un article que podríem estar publicant des de 2016 fins ara cada x mesos. La política d'este estat ha canviat. Ara s'ha de negociar molt més i no val pegar el puny damunt de la taula perquè ja no hi ha majories absolutes ni partits amb quasi tots els escons per governar. Ja no sols la disgregació de l'esquerra ara també ha passat a la dreta.

Vos recordeu quan el Partit Popular li feien falta molts pocs escons per governar en 1996 i va pactar amb els independentistes de Convergència i Unió per tal de poder arribar al poder i llevar-li al PSOE el poder que tenia des de l'arribada de Gonzalez a Moncloa? O com els independentistes bascos amb Ibarretxe davant van aconseguir augmentar el 'cupo' basc per tal de donar suport primer al Partit Popular i després a PSOE? O com els independentistes canaris varen donar suport a Rajoy, Partit Popular, i varen rebre una sobre inversió als pressupostos de l'estat per pagament dels treballs fets?

I els valencians? Doncs sempre anem a rebufo! Sols tenim una veu únicament valenciana a Madrid que és Joan Baldoví ja que els diputats valencians que estan en els demés partits PSOE, Podem, PP, Vox, Ciudadanos... voten en clau de partit no en clau dels interessos dels valencians i valencianes! Perquè no creem un lobby valencià i valencianista per defensar els interessos de la nostra terra, la nostra cultura, la nostra llengua i de les infraestructures necessàries que tenim que tindre i que per culpa de l'infrafinançament no tenim.

Sánchez està desesperat per governar. Els valencians i valencianes tenim una oportunitat d'or per convertir açò en alguna cosa bona per al nostre territori. La no investidura és un reflexe del que no s'ha de fer. Al no tindre majoria han de deixar de banda les macro polítiques i baixar a la micro política. I això pareix que no ho volen fer.

Però ja sabeu no sols conta la investidura del president del govern... s'imagineu un sopar de nadals amb tots els socis del Partit Socialista en totes les autonomies, províncies i ciutats. Una taula amb més d'un partit i amb més d'un cunyat. Comencem?

No cabía un ego más en el Congreso, sobre todo porque el espacio que ocupan el de Pablo Iglesias y el de Pedro Sánchez, no dejan espacio a más.

Ahí se desarrollaron muchos puntos interesantes. Podríamos hablar del estreno de Abascal y VOX en el Congreso, sentando las bases de su discurso que sirve de contrapunto al que se viene escuchando por parte de otros partidos como Esquerra Republicana o Bildu, por no hablar del de Pablo Iglesias. Obviamente, si estos partidos pueden decir lo que dicen pese a que pueda molestar o importunar a algunos ciudadanos, Abascal puede decir lo que quiera pese a que no guste a otros.

Observamos como Pablo Casado y Albert Rivera se pegan codazos para hacerse con el sitio del centro derecha aunque Casado no preste mucha atención a Abascal .

Pero, lo más importante fue la hoguera de las vanidades de Pablo Iglesias y Pedro Sánchez. Efectivamente, el apoyo a una investidura ha de conllevar ( o puede hacerlo) un precio político pero , quizá, seguir exigiendo la vicepresidencia ( o sea el CNI) sea tan pretencioso como cuando, con mucho mejor resultado, Iglesias salió con las meninas de detrás , a exigir los mismos puestos.

Pero la reticencia de Pedro Sánchez a evitar meter a nadie de Podemos en el Consejo de Ministros no es irrazonable. Entre ellos se demuestra la teoría física que dos personas no pueden ocupar el mismo espacio físico y Pablo Iglesias que ya se ha cargado una Izquierda Unida hundida por las deudas ( de las que se habla poco), sólo tiene espacio en el sitio que el PSOE ocupa, por lo que, meter al rival en casa, aunque contradiga la frase de "ten a tus amigos cerca pero a tus enemigos más cerca aún", no es inteligente.

Muchas voces piden la abstención del PP para evitar que el PSOE pacte con independentistas y demás, como lo hizo el PSOE con Rajoy y como lo hizo el PP antes con el PSOE del País Vasco, pero eso no va a ocurrir, en el fondo, todos ( menos Podemos) creen rentable unas nuevas elecciones.