La vespra de cap d'any, el Consell de Ministres aprovava el Decret Llei de mesures urgents per a la reforma laboral, la garantia de l'estabilitat en l'ocupació i la transformació del mercat de treball. Amb estos enunciats, sembla que la nova legislació estatal en matèria laboral va a tendir a rectificar i modificar la reforma neoliberal que la dreta va implantar en el 2012 en plena crisi econòmica, la qual venia derivada d'una fallida financera i de la bombolla immobiliària. Una crisi que la van pagar els mes desfavorits i sobretot les classes treballadores del nostre País. L'austericidi i les retallades varen ser les tòniques dominants durant el sexenni de Rajoy.
Sense dubte feia falta una modificació legislativa que esmenara eixa situació dolenta en la que es va deixar el mercat de treball en 2012, una proposta que portava parlant-se i realitzant iniciatives parlamentàries pel Congrés dels Diputats des del mateix dia en que es va fer la moció de censura i va entrar una nova majoria de progrés a la cambra baixa. Però a més, calia començar a establir mecanismes que incidiren en l'estabilitat laboral, l'erradicació de la precarització dels salaris, l'establiment d'un salari mínim digne i europeu, així com la modernització d'un mercat de treball que apostara per la localització de la força productiva i el producte de proximitat.
En les pròximes setmanes es debatrà la convalidació d'este Decret Llei, que tot i no ser la derogació de facte que ens faria falta, sembla que ha estat fruit d'un consens entre Sindicats, Patronal i Govern, que encara que no aborda aspectes lesius d'anteriors reformes sembla va pel bon camí. Però, esperem es puguen afegir i introduir algunes noves millores en favor de les persones treballadores, com les que el Grup Compromís ha proposat a través de Joan Baldoví, tant a la Ministra de Treball, Yolanda Diaz, com al Ministre de Seguretat Social, José Luis Escrivà.
Recordem que esta reforma va ser un clam de totes les forces que donen suport a l'actual govern de l'Estat i que hi ha alguns elements, com ara: els salaris de tramitació, les anteriors indemnitzacions per acomiadament, els convenis autonòmics front els estatals i els sectorials sobre els d'empresa, dotar de mitjans a la inspecció de treball, la reducció de jornada, la conciliació familiar o establir mecanismes contra la precarietat laboral, que per a l'aprovació definitiva haurien de contemplar-se i incloure's en el nou text legislatiu.
Ara sí, el Govern de Coalició té una oportunitat per plasmar negre sobre blanc allò que en més d'una ocasió s'han compromès, dur endavant una reforma laboral que elimine les precarietats introduïdes en la modificació del 2012 i del 2020 i alhora edifique les bases d'unes noves relacions laborals entre persones treballadores i empresariat, amb els corresponents drets, obligacions i prestacions.