Imatge darxiu de la Comisió Europea | EPDALa Unió Llauradora i Ramadera ha sol·licitat a la Conselleria d'Agricultura que faça un front comú amb el sector agrari de la Comunitat Valenciana per a rebutjar la proposta de reforma de la Política Agrària Comuna (PAC) i del nou Marc Financer Pluriennal (MFP) per al període 2028-2034 presentada per la Comissió Europea.
En aquest sentit, l'organització reclama la posada en marxa d'un procés de treball conjunt entre la Conselleria i les organitzacions professionals i cooperatives valencianes per a redactar un document institucional d'oposició que servisca com a posicionament oficial del sector agrari valencià davant el Govern d'Espanya i les institucions comunitàries.
La proposta comunitària genera preocupació perquè suposa un canvi profund tant en el finançament com en la governança de la PAC. Es preveu una reducció del 22% en termes nominals (de 387.000 M€ a 300.000 M€), amb un impacte encara més greu si considerem la inflació acumulada. La PAC quedaria integrada en fons de desenvolupament nacionals i regionals, amb assignacions estatals discrecionals i aquesta estructura pot provocar una major fragmentació entre països i regions, i afebleix el caràcter comú d'una política essencial per a la cohesió territorial i social europea. A més, es preveu la desaparició dels dos pilars clàssics de la PAC, la qual cosa trenca amb l'equilibri entre ajudes directes i desenvolupament rural.
Carles Peris, secretari general de LA UNIÓ, "considera que el nou Marc Financer Pluriennal, tal com està concebut, no sols compromet la viabilitat econòmica de milers d'explotacions, sinó que atempta contra el model europeu d'agricultura i la pròpia raó de ser de la PAC".
Davant aquest escenari, LA UNIÓ demanda a la Conselleria d'Agricultura que el document conjunt plantege set línies estratègiques prioritàries. La primera que hi haja un blindatge pressupostari sobre la base de la coherència europea (manteniment de fons FEAGA i FEADER, amb una dotació incrementada; blindatge del pressupost d'ajudes directes, ajustat al context inflacionari i als costos de producció; evitar la fragmentació estatal de la PAC i garantir el seu caràcter comú entre Estats membres i Comunitats Autònomes).
El segon eix és assegurar una rendibilitat econòmica i sostenibilitat equilibrada (preus justos, amb mecanismes legals que asseguren cobrir costos de producció; protecció de la capacitat productiva davant mesures ambientals excessivament restrictives; compensacions econòmiques per la reducció d'emissions de GEI i ús regulat de fitosanitaris que tinga en compte la falta d'alternatives viables). La tercera línia passa per mesures per al relleu generacional i priorització del llaurador professional (impuls decidit al relleu generacional, amb incentius i suport estructural; priorització del professional agrari com a destinatari central de la PAC).
El quart focus que proposa LA UNIÓ és el desenvolupament territorial i lluita contra la despoblació (introducció del criteri de despoblació com a factor obligatori en l'assignació de fons i finançament específic per a zones amb limitacions naturals i sectors vulnerables). La cinquena línia estratègica és la simplicitat administrativa i estabilitat normativa (simplificació real de la burocràcia, amb adaptació dels requisits al tipus i grandària de les explotacions, així com normes clares, estables i comprensibles, per a una millor adaptació i compliment per part del sector).
La sisena és la gestió de riscos, infraestructures i digitalització (creació d'un sistema europeu de gestió de riscos, per a fer front a fenòmens climàtics, sanitaris o econòmics i compatible amb els estatals; modernització de regadius i eficiència hídrica, amb inversions prioritàries en el sud d'Europa i impuls decidit a la digitalització del sector agrari).
Finalment, la setena i no menys important, fa referència a la reciprocitat comercial i defensa de l'equitat (reciprocitat estricta en comerç internacional, aplicant als productes importats els mateixos estàndards europeus (fitosanitaris, benestar animal, etc.).
