Política des de l'amor a l'altre

Per descomptat, les autoritats polítiques i els servidors públics en general també són persones. Som persones. En massa ocasions se'ns percep amb una distància impròpia. Baix la meua humil consideració, el tracte amb la ciutadania ha de ser constant i pròxim. De tu a tu. Però també ha de ser el respecte que ens professen aquells per als quals treballem. Desgraciadament, en el dia a dia observem com, a massa companys i companyes, se'ls denigra per part de persones a les quals no coneixen. L'ambient està realment enrarit, crispat, esgotat. Múltiples debats que es creen a través de les xarxes socials tenen utilitat nul·la. Absolutament no serveixen per a res. No enriquixen el debat ciutadà, no oferixen alternatives o proposta per al creixement col·lectiu i, al contrari, servixen com a femer on depositar la crispació, fent més infeliç a aquell que busca informació.

Vivim temps difícils i tots i totes estem cansats de tanta pandèmia, de tantes dades, de tants morts i infectats. És una situació lletgíssima. Però això no justifica la falta de capacitat per a crear polítiques constructives. I ja no parle només dels polítics (que, cregueu-me, ho fem el millor que podem o sabem) sinó també de la ciutadania. Perquè tota acció és política. Per exemple saludar amablement pel carrer, ajudar a una persona accidentada, la compra en el comerç local o la pràctica d'un esport determinat. Tot és política i sobre tot hem de posicionar-nos i saber si estem aportant el nostre gra d'arena perquè la societat i el món en el que vivim siguen millors o al contrari.

Durant la pandèmia que encara no ha finalitzat hem pogut comprovar centenars de comportaments irresponsables i conductes reprovables que bé estaria si no es repetiren. Però ha prevalgut, encara que no han tingut el mateix impacte en els mitjans de comunicació, els comportaments solidaris, les bones accions, el civisme i la creació d'espais més habitables. No ens queda altra. Açò no passa per l'enfortiment de l'individualisme i la llei de la selva. Açò passa pels llaços comunitaris, l'afecte i l'estima. Política des de l'amor a l'altre.