Una nova nova política

A partir dels moviments ideològics del 15M es va començar a parlar del terme "nova política". Crec que ha passat prou temps com per a certificar que aquella nova política ha mort jove poc després de l'adolescència política. No obstant això, la pregunta és si té sentit de parlar de "nova política". 

Té sentit si assumim una perspectiva madura de la política. La política és el substitut de la guerra i per tant no podem esperar tampoc que siga un joc d'escacs on les idees són les peces sinó una lluita de poder que es juga amb les cartes del pòquer. Per tant, considere més madur parlar d'ideals que d'idealismes i de gradualitat que de revolució. 

Ens cal una nova política? Si entenem per nova política una nova manera interaccional de fer política està clar que sí. Els actors polítics han esdevingut personatges polítics guionitzats per a una escena d'una pel·lícula de terror. La polarització ens consumeix i els valencians sempre som més extrems i histriònics en l'expressió. 

Però la pregunta té més profunditat? Com produir una nova nova política sense fer un canvi en la interacció política? L'aparició d'un nou actiu polític em sembla primordial per als valencians i per als espanyols. Actiu en el sentit d'element de dinamització de l'activitat política. Sense un canvi en els actius no podem esperar canvis en la interacció. 

Podemos i Ciudadanos van nàixer de la convulsió de la crisi de 2008. Massa vegades les paraules majúscules ocupen un espai sobredimensionat. La política que s'escriu en llums de neó acaba per apagar-se perquè necessita massa energia.  Escandinàvia, per exemple, ha sigut un espai de transició permanent on cosir és molt més apreciat que esquinçar. 

La Comunitat Valenciana com a espanyolitat perifèrica i heterdoxa, autonomia desenvolupada i personalitat pròpia i mediterrània té una veu autoritzada per a oferir noves glòries a Europa. 

El naixement d'un nou espai polític és l'única manera d'actualitzar el sistema operatiu valencià. Però un espai polític naix perquè hi ha un segment de població infrarepresentat. La meua intuició em diu que eixe segment social existeix i té unes característiques. Puc estar errat o potser només és la responsabilitat de l'herència del fill que vol complir el somni del pare: tindre una terra digna.