Vocabulari bàsic (II)

Estat de dret

És un estat on la configuració del marc jurídic és el resultat de procediments de­mocràtics. Vol dir que els poders de l'Estat estan sotmesos a la llei que garanteix els drets bàsics dels ciutadans. És a dir, que no es pot fer allò que u vulga.

Sobirania

Designa el fet que en una democràcia el poder polític resideix en el poble (Consti­tució de 1978: article 39: "La sobirania na­cional resideix essencialment i originalment en el poble. Tot el poder dimana del poble i s'institueix en el seu benefici. El poble té en tot temps l'inalienable dret d'alterar o modi­ficar la forma del seu govern.")

Tolerància

És la base de la convivència democràti­ca i consisteix en la disposició a reconéixer qui pensa i/o actua de manera diferent en l'esfera pública. Quan no hi ha tolerància, l'espai públic es tanca i no hi ha forma de processar políticament els conflictes so­cials.

Llibertat d'expressió

És el dret de tot individu a expressar les seues idees, tant oralment com gràficament, sense censura. És un dret fonamental re­collit en la Declaració Universal dels Drets Humans i en la nostra Constitució (1978). De la llibertat d'expressió se'n deriva la llibertat d'impremta. La llibertat d'expressió també implica la tolerància, és a dir, el reconeixe­ment i el respecte a les llibertats dels altres.

Prevaricar

Desviar-se del camí moral faltant a les obligacions del propi càrrec públic. Fer-hi traïció.

Suborn

És un delicte que consisteix que una au­toritat o funcionari públic accepta o sol·licita una remuneració a canvi de realitzar o ome­tre un acte inherent al seu càrrec.

Externalització dels serveis

(Per exemple la Sani­tat). Vol dir transferir una empresa pública al sector privat. No és un vocable acceptat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua ni per la RAE, és una adaptació del vocable anglés outsourcing. És el procés econòmic mitjançant el qual una empresa subcontracta algunes tasques pròpies a una empresa externa mitjançant un contracte per tal d'obtenir avantatges competitius amb menors costos salarials. D'aquesta manera la companyia subcontractada desenvolupa activitats en nom de la primera i açò provoca precarietat laboral dels subcontractats, des­trucció dels llocs de treball de qualitat. Quan l'externalització es produeix entre el sector públic i el privat hi ha un seriós conflicte de valors ètics perquè l'administració genera va­lor públic i busca assolir els seus objectius mitjançant la protecció social buscant la re­distribució dels recursos