Loles RipollPersones molt més sà vies que jo, parlen sobre l' 'escrache'. A favor i en contra. Són diversos els programes debat que darrerament tracten el tema. A mi em recorda aquells debats de fa anys sobre divorci, avortament… En aquell temps vaig arribar a la conclusió que era igual el que opinara cadascú, uns a favor, d'altres en contra. I, depenent de la capacitat de respecte de cadascú, es podien escoltar més o menys insults.
Hui, i parlant del famós 'escrache', humilment crec que s'haurien d'analitzar en profunditat les causes que conviden a que les famÃlies, injustament desnonades, demanen explicacions a aquells que repetixen fins l'esgotament que són qui ens representen "perquè tenen majoria absoluta".
La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha canalitzat la indignació davant una injustÃcia molt greu, produïda per una estafa i un austericidi, que compta amb la mirada passiva d'aquesta majoria que diu representar-nos. En el debat es destaca la 'incomoditat' que produeix que algú assenyale amb el dit a persones. En aquest cas diputats i diputades, que esmenen una Iniciativa Legislativa Popular (ILP), que ja els va costar acceptar, avalada amb més de 150.000 signatures. Una esmena que, per cert, desvirtua proundament la finalitat d'aquesta ILP.
Per als de la majoria absoluta és més senzill i profundament irresponsable conduir i centrar el debat en que està molt mal anar a la porta d'una casa a exigir responsabilitat. De fet, hi ha qui diu que perseguir les persones si, però anar a les portes de les cases no.
El ben cert és que la PAH els incomoda, i molt. Perquè tot allò que per a "ells" suposadament se n'ix de la legalitat, (concepte que també caldria debatre) s'utilitza per a desvirtuar el tema de fons. I aquest, estimats defensors a ultrança del respecte, no és altre que la defensa d'un enorme grup de persones amb noms i cognoms que veuen com es vulneren drets humans fonamentals.
Les lleis es fan, es defensen i es voten. I cadascú haurà d'assumir la seua responsabilitat. En aquest cas, la responsabilitat, si cap, és molt gran. I qui té molts privilegis per la seua condició polÃtica ha d'assumir 'certes incomoditats' per aquesta mateixa condició.
Al final, el més evident per a mi és que cada vegada hi ha més persones per sota del llindar de la pobresa, tirats de casa, sense treball ni futur. I, malauradament, a l'altre extrem, assistim com a convidats de pedra a l'increment de persones cada vegada més poderoses econòmicament, beneficiades per una indignant amnistia fiscal.
No és qüestió de debatre sobre si algú va a una casa i exigeix un compromÃs polÃtic a un cà rrec… És qüestió de reflexionar i actuar en contra d'unes lleis que augmenten la bretxa entre la dignitat i els drets de les persones i la irresponsabilitat de qui no se sent afectat perquè "l'avala una majoria absoluta". Una majoria sota la qual perpetren l'estafa polÃtica i l'austericidi. Però la qual no ha comptat amb la irrupció de l' 'escrache'…
