"Professor, Sóc jo també un violador?"

L'afirmació "tots els homes són (som) uns violadors en potència" o algunes semblants a aquesta són malauradament certes. Cap home, adult o en vies de formació està lliure d'exercir conductes masclistes que en molts casos arriben a un nivell de gravetat i horror insuportables. És una de les realitats més tristes i fortes dels nostres dies, sinó la que més.

Però, encara i que és totalment lícit utilitzar estes afirmacions com a una terrible sentència o un rotund argument als debats sobre la violència masclista, amb adults, entre persones formades, crítiques i conscients del brutal problema del maltractament sistemàtic de les dones. Als preadolescents i adolescents els arriben sense una reflexió profunda i elaborada a població, sobretot masculina, de catorze i quinze anys en avant el seu impacte i la seua reacció difícilment anirà en la direcció correcta, com he pogut comprovar des de la meua experiència com a professor.

De fet una idea tan terrible i que cal combatre de forma contundent és certa no sols per als adults i cal expressar-la amb claredat en tots els àmbits, però si bé una persona formada pot captar la seua rotunditat i alhora entendre que no és una idea que fomente l'odi envers els homes, ments masculines més tendres, que escolten als mitjans, a casa i pel carrer tota mena d'idees sense filtre ni reflexió, poden malinterpretar-la i posar-se en guàrdia, perdent de vista el problema que els afecta a ells i sobretot a les dones del seu entorn.

Si es trasllada, conscient o inconscientment, la idea que els homes són dolents pel simple fet de ser-ho, que tenir penis, desig i impulsos és maliciós, l'instint de persones encara per construir-se és defensar-se, sentir-se atacats i per tant les idees negacionistes, masclistes i d'odi al feminisme, abocades per quí no té cap tipus d'excusa o justificació, són molt ben acollides, buscades i defensades.

Des de les xarrades que es fan a grups d'aquestes edats, molt importants tant en igualtat de gènere, identitat de genere com en educació sexual (sempre insuficients per necessàries) he vist com molts dels joves es posen en guàrdia, comprat ja el missatge que els homes són el problema i que des del feminisme, opressor i radical, se'ls ha adjudicat el paper de dolents.

Malauradament alguns són molt difícils de reconduir però altres, buscant qui els escolte o fins i tot en qui mirar-se, pregunten perduts si ells, homes en potència, són també violadors en potència. I encara que la resposta siga que sí, aquesta resposta s'ha d'argumentar amb dades però també amb empatia, de forma clara i cruenta (el nivell del problema ho exigeix) però també amb comprensió. Poden, deuen, tindre impulsos sexuals, per exemple, és el més natural del món i ningú els pot dir que això és un problema (per a cap persona de qualsevol condició  o edat ho deuria de ser) però si han de ser molt conscients de com expressar i veure la eixa sexualitat de forma respectuosa i sana. 

El problema s'ha de plantejar a tots els nostres joves, s'ha de denunciar i s'ha de tractar de conscienciar a les futures generacions. i crec que s'ha de fer amb missatges més elaborats i treballats. Tractar d'evitar idees que, encara que certes o veraces, polaritzen més encara una qüestió vital i que ja es manipula sense cap tipus d'escrúpol per part de la classe mediàtica i política.

Els homes són el problema, no sempre de forma personal, sí massa vegades, però sempre des del punt de vista històric i cultural. Aquest axioma s'ha de exposar i treballar, apagant l'odi, en primer lloc des de la masculinitat tòxica però també vigilant que els missatges manipulats i mal intencionats no es vegen reforçats sense voler per idees correctes que es transmeten de forma incorrecta. 

L'actualitat no dona treva i la història ens ofega l'ànim.

Cal fer un gran canvi, una veritable revolució, i totes i tots estem aprenent a fer-ho el millor possible. Podem errar però mai baixar els braços front a l'adversitat i la pena.