Crònica d'un rescat en caixes de taronges
La història d'estes peces és la d'un rescat gairebé desesperat. En els anys 70, el Castell va estar a punt de ser enderrocat per a construir un nou ajuntament, un projecte que només va frenar la intervenció de la Diputació de València. Tanmateix, durant aquelles obres de consolidació, els paviments originals van ser retirats sense un pla de conservació.
Va ser el cronista oficial, Mateu Rodrigo Lizondo, qui va decidir intervenir pel seu compte per evitar que la ceràmica acabara en un abocador. Amb el suport municipal de l'època, Rodrigo va netejar i classificar els taulells un a un, emmagatzemant-los en caixes de fusta de taronges. Eixe va ser el refugi d'un tresor gòtic que, durant cinquanta anys, ha anat canviant de magatzem i que fins i tot va arribar a donar-se per perdut durant un temps.
Més de 500 peces en bon estat
La rellevància del projecte actual es fonamenta en la qualitat del material recuperat. En una catalogació posterior es van identificar més de 500 peces gòtiques que es conserven en òptimes condicions. Fins ara, estes ceràmiques han romàs custodiades en l'arxiu municipal, esperant una intervenció que per mimetisme històric les retornara al seu context original.
Amb l'execució d'este projecte, Albalat dels Sorells rehabilita una estructura física i restituïx la seua memòria col·lectiva. La tornada dels "escarabatets" al paviment del Castell posa fi a un periple de mig segle i reconeix, finalment, el valor d'una de les col·leccions ceràmiques gòtiques més singulars de la comarca.