Contàla història que l’oració “Tot pel poble però sense el poble” fou el lema queadoptaren els intel·lectuals partidaris de la monarquia absoluta que creiensincerament en un bon govern incontestable que apliqués les mesures mésconvenients pel bé general, però sense que la societat tingués drets políticsper evitar les lluites entre grups. Aquest corrent de pensament s’anomenavadespotisme il·lustrat.
Aixòes el que pareixen que siga el PP, un cúmul de dèspotes que han aprovat unallei de la Joventutde la CV peròsense la Joventut. Totsels agents socials en contra d’una llei, per la que han passat 3 consellers,cinc permanents del CJCV, 4 texts, i que de manera unilateral, després detindre un text consensuat, aprova el PP sense tindre en compte les necessitatsdels joves. Atur, emancipació… amb aquesta llei es confirma la tendència de la Generalitat del PP, de reduirles inversions en els temes dels joves.
Però bé, a Sagunttambé tenim exemples clars de despotisme en contra de la joventut i delsòrgans elegits per ells durant la redacció del Pla Jove, incomplint,l’equiparament dels dos Casals Joves de la ciutat, segons van acordar al plemunicipal, incomplint, degradació del valencià en les publicacions de laregidoria, incomplint les normes d’ús del valencià a l’Ajuntament de Sagunt, idegradant la Mesade Joves, així es com governa el PP, “tot pel poble però sense el poble”.