Ir al contenido principal

Amèlia Comba i Comba

Lluís Mesa i Reig (Cronista Oficial d'Estivella)

Amèlia Comba quan es va nomenar filla adoptiva d"Algar. // Foto EPDA.
Amèlia Comba quan es va nomenar filla adoptiva d"Algar. // Foto EPDA.

Entre els personatges de lacomarca dedicats a la investi­gació històrica en destaquen malauradament elsmasculins. Hi ha poques dones que en temps passats s’hagen dedicat a traure ala llum la memòria històrica. Entre estes n’hi ha una que va tindre importantprojecció en la comarca i en el territori valencià. Es tracta de la qui va sercronista d’Algar de Palància Amèlia Comba i Com­ba. Recentment en la trobada decronistes del Camp de Mor­vedre se li va retre un home­natge. També el númerode ju­liol del Bim “la Veu d’Algar” li va dedicar un destacat article.

 

La cronista va nàixer a laciutat de València el 13 de juliol de 1907. Va morir l’any 1999. La seuavinculació fa­miliar amb la població d’Algar era antiga. El seu avantpassatJosep Gascó i Comba va ser al­calde de la localitat.

 

Des de ben prompte es vaapassionar per l’estudi. Va acabar diferents titulacions. Obtingué el títol deprofessora mercantil i també el de pèrit taquígraf-mecanògraf. EstudiàMagisteri i a més cursà Peda­gogia a la Universitat de Valèn­cia. Entre lesseues ocupacions professionals cal destacar que va fer classes de llengua fran­cesa.Fou becària de l’Institut de Ciències de l’Educació, di­rectora de l’EscolaFilial Anexa a l’Escola de Magisteri de Va­lència i professora de valencià dela Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Va­lència.

 

No sols va estar cronistad’Algar sinó a més membre de l’Associació de Cronistes del Regne de València idirectiva de la dels Cronistes Oficials d’Espanya.

 

Comba va estar molt vincu­ladaal món de les lletres valen­cianes i a les entitats culturals valencianistes.Va mantindre una relació especial amb “Lo Rat Penat” i en va ser mem­bre.L’entitat li va lliurar diver­sos premis: Englantina d’Or (1964), Regina delsJocs Flo­rals (1971), premi extraordi­nari de l’Ajuntament de Valèn­cia (1981),Premi Jaume I en el centenari dels Jocs Florals (1983) i las Flor Natural(1986). Tots eixos guardons va fer que esta societat acabara nome­nant-laHonorable Escriptora.

 

La cronista es va preocuparespecialment per traure a la llum la història d’Algar. La re­vista delscronistes valencians “Cronicó” fou l’espai des d’on va fer les més destacadesapor­tacions històriques dedicades al municipi.

 

Entre els articles que hiva publicar cal esmentar: La Igle­sia Parroquial de Algar, Hom­bres de Algar:El Profesor D. Jacinto Lacarra Molina, El Pri­mer Barón de Algar, Tradicio­nesde Algar: Les Calderes, Al­gar: fundación árabe y Baronía Mercedaria, Hombresde Algar: D. Enrique Gómez Gascó, A la Patrona de Algar, Nta. Sra. de laMerced, Crida del Reverendo Padre General de la Merced al Pueblo de Algar,Hombres de Algar: El Arquitecto D. Carlos Llorens, La Casa de Cultu­ra d Algar,Hombres de Algar: D. Juan Gascó Bojó, Algar de Santa María de Guadalupe,Hombres de Algar: D. Manuel Lostado Tortonda.

 

A més va publicar l’any1982 “La Torre de guaita àrab del poble d’Algar “. En l’any 1990 va escriure“València i el Tri­bunal de les Aigües”, on es fa referència a l’alqueriad’Algar.

 

Tots eixos mèrits, i el fetque estiguera present en qualse­vol acte relacionat amb Algar, va fer quel’Ajuntament la no­menara filla adoptiva. Amèlia Comba per tant va ser un re­ferentper a Algar i per a la co­marca.

 

En definitiva va aconseguirque es recuperara i potencia­ra una part de la història del Camp de Morvedre.Així que es mereix el títol de “Personatge... i d’ací”.

Sobre el autor

Va ser cronista d’Algar de Palància i l’Ajuntament la va nomenar filla adoptiva
Lo más leído