L"exdiputat de Compromís Enric Bataller. EPDA Contingut íntegre de la carta que l'exdiputat de Compromís Enric Bataller ha fet pública a una xarxa social en la que explica els motius que l'han dut a abandonar la militància en la formació política:
Amigues i amics,
Deixe la militància en Compromís i us escric per contar-vos breument les raons que em mouen a prendre aquesta decisió.
Com sabeu, he estat treballant per Compromís des de molt abans de la
seua fundació oficial, en aquells anys en que algunes mirades miopes i/o
interessades es negaven a entendre que la unitat era la millor manera
de regenerar un País Valencià paralitzat per la corrupció, l’amiguisme i
la prepotència d’una dreta sucursalista i deslleial amb la gent i amb
les institucions.
Vàrem posar en peu Compromís amb molt d’esforç personal i asaborint
l’amargor de la incomprensió i el menysteniment, quan no la persecució
política fins i tot en els tribunals. Van ser anys intensos i
emocionants, i mai vàrem desfallir perquè portavem el convenciment de
que el nostre Poble mereixia un futur que no el que li oferia la misèria
de la vella política.
Estic orgullós de la meua aportació per donar cos al projecte: el
treball militant al meu col.lectiu del Marítim de València, els
contactes porta a porta, els innumerables actes divulgatius, els
articles en premsa … Estic content d’haver coordinat els primers
programes electorals, el de les generals del 2011, i els de les generals
i autonòmiques del 2015, perquè era imprescindible la cohesió i la
síntesi del projecte transformador. Crec també que vaig fer una
aportació positiva i diversificada al Congrés dels Diputats com a
portaveu del Grup Mixt a les comissions d’Agricultura, de Transició
Ecològica i de Justícia. I especialment m’emociona la faena feta per la
recuperació de la Memòria Històrica.
A la vista de la situació actual, però, pensé que la utilitat de
Compromís ha arribat al seu punt final. El projecte va nàixer per
combatre els grans problemes globals (la crisi mediambental, l’augment
de la desigualtat, la destrucció de teixits productius equilibrats, la
pobra participació democràtica, inclosa la presència real de la dona en
la vida política) des d’una perspectiva pròpia i decidida a posar en
valor polític tota la riquesa social valenciana de progrés, què portava
dècades submergida per culpa d’enfrontaments mai acabats de superar.
Malgrat eixe desig, ara el debat s’ha comprimit en dos únics blocs: una
dreta oficial agressivament espanyolista, enemiga de la pluralitat i
retalladora de drets, i una esquerra on Compromís s’ha funcionalitzat
amablement com un bon gestor en els nivells municipal i autonòmic
(encara que retrocedint posicions) però com un actor prescindible en els
camps estatal i europeu, precissament allà on s’està jugant realment la
partida política de la què depén el nostre futur com a Poble.
Entre una dreta que no dialoga i que sols espera la seua oportunitat per
assaltar el poder institucional, i una esquerra a la defensiva i
sectorialitzada on Compromís ha substituït el relat polític per la
imparable apologia de la frivolitat, la buidor i el tacticisme, s’hi
troben moltes valencianes i valencians que volen incorporar-se a la vida
política i que algú aporte respostes concretes als interrogants que ara
té la nostra societat:
- Què anem a fer per aturar l’implacable procés de
recentralització política i socioeconómica que pateix avui l’Estat
espanyol, amb l’augment creixent de les desigualtats centre-perifèria?
- Què anem a fer per imposar la idea de que el territoris també
han de fer política, i no sols gestió empobrida per la manca de
recursos?
- Què anem a fer per projectar-nos, a Europa i al Món, com una societat rica de possibilitats i desitjos de futur?
- Què anem a fer per construir el relat d’un Poble Valencià que
déu a les generacions passades la seua densitat present i la seua
voluntat de continuar tenint una veu col.lectiva en la construcció
diària del demà?
Compromís s’ha paralitzat, i no confie en que els interessos de les
cúpul.les que el governen permeten una evolució positiva. Les critiques
alçades per la manca de democràcia interna i pel tancament burocràtic
d’una organització que volíem fresca i oberta, mostren que són massa els
vicis acumulats, tot i que la quasi infinita paciència de la militància
ha permés fins ara que el problema restara amortiguat.
Siga com siga, no vull ser còmplice per més temps d’una situació que,
honestament, ni m’agrada ni pense que aporte encara cap més utilitat
social. Cal treballar ja per bastir alternatives que sumen més gent, que
traguen a la llum el millor d’eixa pluralitat valenciana, tan
matitzada, què els actuals partits no saben o no volen representar en la
seua plenitud. Cal superar el déficit de representatitivat del nostre
sistema polític.
Ara he de prendre altre camí per sentir que realment continue treballant
pel futur del Poble Valencià, què ha estat la guia de la meua actuació
política des de fa 40 anys.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia