La casa Felis i el refugiantiaeri de Borriana han sigut reconeguts com a referents de l'arquitecturalocal en els actes amb motiu de la Setmana Internacional de l'Arquitectura.
L'alcaldessa de Borriana,Maria Josep Safont, i el regidor de Patrimoni, Vicent Granel, han estatacompanyats en la visita per Ángel Pitarch, president del CSCAE, Luis Sendra,degà del COACV, i Iván Cabrera, director de l'Escola Tècnica Superiord'Arquitectura de València i autor del projecte del refugi del camí d’Onda.
El doble acte, organitzatpel Col·legi d'Arquitectes de Castelló (CSCAE), l'autonòmic (COACV) i elregistre Docomomo d'edificacions modernistes ha posat en relleu la importànciad'aquestes estructures per la seua rellevància arquitectònica.
La casaFelis
En l’acte, s'ha col·locatuna placa en la façana de la casa Felis, situada al carrer de la Mare de Déu dela Saleta cantonera amb el camí d’Onda, en considerar-se per Docomomo com unaedificació digna de ser reconeguda per la població i conservada per a lesfutures generacions.
L'edifici, un dels pocsexemples que perduren del racionalisme valencià, va ser alçat entre 1935 i1936, i dissenyat per Enrique Pecourt Betés, que va ser arquitecte municipal icreador, entre altres construccions, del mercat municipal de Borriana o del’estació de Moncofa.
D'aquesta manera, Borrianaja compta en els seus carrers amb una placa Docomomo, una entitat que vela perla difusió del moviment modernista a Espanya i Portugal. Docomomo col·loca cadaany una placa en cada província i afegeix ara la casa Felis al seu catàleg pelseu “valor contrastat” i la seua “excepcionalitat”.
L'edifici va ser un delsprimers a assumir l'estètica del racionalisme de línia centreeuropea, inspiraten la modernitat industrial i les fàbriques. Així doncs, es tracta d'unaconstrucció que destaca pel disseny esquemàtic portat a la mínima expressió, enquè cap element desentona del conjunt. Per això, des de l’organització del'esdeveniment destaquen la seua “imatge perfecta” construïda a partir de laregularitat en els buits i de la subtil torre que la corona.
La casa Felis, malgrat serun edifici que a primera vista pot passar desapercebut, encaixonat entre altresblocs de pisos, destaca en alçar la vista pel perímetre encorbat de lacantonada, la particular volada i la sobreelevació de l'edifici.
La casa va ser dissenyada seguintun racionalisme d'origen pandèmic, en una època en què es pensava que lesmalalties respiratòries es transmetien a través dels bacteris que hi havia enla pols, per la qual cosa aquest estil minimalista buscava eliminar totesaquelles decoracions i motlures on es posa la brutícia.
A més, aquest edifici, nouen el seu moment, també buscava augmentar la ventilació, alçar les plantesbaixes per a allunyar-les de la humitat i crear terrasses i cobertes planes,tot això per a evitar la transmissió de malalties.
La construcció, alçada enplena república, és un dels pocs exemples de racionalisme que queden, ja queaquest nou estil va frenar la seua expansió amb l'arribada de la Guerra Civil ila implantació d'estils més academicistes i decoratius amb el primerfranquisme.
El refugiantiaeri
La visita ha continuat molt prop, en el mateix camí d’Onda, per a conéixer la recentintervenció en el refugi antiaeri de la Guerra Civil. Iván Cabrera, directord'aquest projecte, ha explicat que aquest era el més gran de la trentena d’infraestructuressubterrànies que es van construir a la ciutat per a refugiar-se delsbombardejos.
En laintervenció, que ha comptat amb la arquitecta tècnica María Tarancón,s'ha intentat habilitar, il·luminar i condicionar el refugi per a la seuavisita, però mantenint la seua estructura tal com era, i diferenciant les zonesreconstruïdes de les originals.
Per a l'accés s'ha buscatuna solució que no interrompera la vorera del carrer, amb la col·locació d’unadiscreta entrada de fusta a mode de banc, que s'obri en dos ales per a donaraccés al túnel, alhora que serveix de barana en obrir-se.
El refugi consta de tresbraços, un dels quals està pendent de ser explorat per l'equip d'arqueologiamunicipal per a conéixer el seu traçat, i consta d'un túnel amb l’entrada enrampa, dissenyat així per a facilitar un accés a gran velocitat senseentropessar-se amb escalons, a causa del poc temps que hi havia entre elsavisos i l'arribada dels bombarders.
Els túnels, excavats enuna argila estable de sauló, van ser rodejats per arcs de mig punt de rajola,com es pot comprovar en l'actualitat, i destaquen els nínxols en l'entrada,col·locats perquè es pogueren resguardar dones amb xiquets xicotets, per aevitar que foren esclafats per la resta de persones entre la penombra i elcaos.