Lluís Albert Granell Aldaiers i aldaieres: el 15M ha mort. L’huracà d’aire fresc i renovat que va inundar les nostres places ara fa vuit anys, el tsunami democràtic que va aconseguir retractar les velles polítiques i posar-les a un estat de quarantena, ha estat totalment controlat i pal·liat. Tornem a la casella d’eixida.
El passat 26 de maig els resultats a les eleccions municipals a Aldaia van esclarir una amplíssima majoria de l’equip de Guillermo Luján; les polítiques d’aparador s’imposaven a les de construcció de nous models de gestió, les polítiques de mascletà han eclipsat les propostes de canvis estructurals. Al final fou impossible combatre la gran maquinària del PSOE. Els socialistes han dominat les xarxes mitjançant l’embut comunicatiu (l’únic mitjà de comunicació d’estos últims anys ha estat el Facebook de l’alcalde); han intentat amagar les diferents opcions polítiques (cap candidat ha estat entrevistat ni mencionat per cap mitjà municipal); el debat entre les forces fou proposat in extremis per la resta de col·lectius (del que sols es va fer publicitat un diumenge de vesprada), un acte que possiblement haguera omplert el TAMA de gom a gom i que al remat no va passar d’una entrada de dos-centes persones (a hores d’ara encara em diuen veïns que no es van assabentar de l’esdeveniment). Dinàmiques que van ser a la fi decisives per a què la gran majoria del municipi no tinguera la sensació que existien alternatives.
Ara bé, si no som capaços de fer autocrítica, continuarem estavellant-nos contra el mur fins a desaparèixer del panorama polític. Si eni alguna cosa estem totes d’acord és amb què l’esquerra ha abandonat el carrer i això el poble no ens ho ha perdonat. No podem abanderar polítiques de transformació social sense conéixer les necessitat reals dels nostres conciutadans.Si alguna cosa ens va caracteritzar ara fa quatre anys, era la capacitat d’empatitzar amb el veïnat, de saber canalitzar la indignació i d’anticipar les conseqüències amb intel·ligència emocional i col·lectiva.
És el moment de tornar als carrers, de recuperar les inèrcies de canvi, de neutralitzar els poders fàctics amb plataformes, manifestacions, concentracions, diades. Tornem la política als barris, empoderem-nos i capgirem les dinàmiques conformistes que tornen a assentar-se als nostres consistoris. Encara estem a temps de seguir canviant-ho tot.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia