Tatiana Prades. EPDA Algunes pensàvem que este debat ja estava superat tot i que en estos darrers any ens havíem autoenganyat emprant eufemismes com ara “territori valencià” o “la nostra llengua”. No hem estat a soles en estos 8 anys de Botànic i als nostres socis se’ls feia boleta algunes expressions, així és que valencianes i valencians astuts posaren en marxa la maquinària de la poesia i entre discursos i declaracions ens vam convéncer que la cosa s’havia arreglat.
Tot i això, maig, a més de ser el mes de les flors, va ser any electoral i una galtada de realitat ens ha tornat als debats que manteníem als noranta. De sobte la pluralitat lingüística plena les converses típiques de bars i les maratons de tertulians, que omplin les graelles televisives, ens parlen del nombre de traductors, de la despesa que això suposa o de les marques d’auriculars i no ho fan com una aportació objectiva de dades. Prenen per bandera allò de “Estamos en España y aquí se habla español”. Doncs serà que no! I com que de res ens ha servit la poesia i els eufemismes caldrà que li diguem a les coses pel seu nom.
Si, al País Valencià parlem valencià i jo personalment no necessite cap doble denominació. Estime la meua llengua, la utilitze en el llenguatge col·loquial i en el llenguatge formal, pense en valencià, somnie en valencià, parle amb el meu pare, amics i persones del carrer en valencià i mai he sentit menyspreu per persones catalanes, mallorquines o menorquines en sentir-me parlar en valencià.
I ara és quan la pregunta s’acosta, la nostra llengua és una llengua diferent del català? Doncs no, i això és així. Aquells que ara fan discursos viscerals de la defensa del valencià són els mateixos que no el gasten mai, veritat? Són els mateixos que censuren les revistes escrites en valencià a les escoles i biblioteques, veritat? Són els que volen llevar el valencià de les escoles alacantines, veritat? Doncs haurem de fer a un costat a tota eixa gent perquè mai han aportat ni aportaran res al valencià.
Els que odien el valencià volen rebentar-ho des de dins i no els hem de deixar l’espai per a què això passe, perquè som una sola realitat.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia