Diuen que les bones notícies no són
notícia. O que ho són menys. Però
l’arribada d’El Periódico de Aquí a
València, de la mà del seu delegat,
José Forés, és notícia i de les bones. Perquè el
tsunami de la crisi econòmica va deixar arrasat
el sector del periodisme amb el tancament
de capçaleres i el desmantellament de redaccions,
en un camí cap al no-res que ara sembla
que va desfent-se.
Des de la Unió de Periodistes Valencians
portem anys repetint allò de “sense periodisme
no hi ha democràcia” i “sense periodistes
no hi ha periodisme”. La irrupció d’un
nou mitjà ajuda sense dubte a complir amb
la primera tesi, a més que ens fa tenir esperança
que l’eixida a la crisi particular del periodisme
comence a palpar-se. En aquests
darrers anys, hem viscut l’aparició de nous
mitjans i capçaleres, alguns projectes modestos
però que miren de fer periodisme
amb totes les lletres.
Ara bé, en eixe trajecte cap a l’eixida del
túnel, encara queda molt per a veure la
llum. Rebre un nou mitjà -en aquest cas, la
consolidació i expansió d’El Periódico de
Aquí- és un bon moment per a reflexionar
sobre la manera en què estem donant per
superada la crisi. La pregunta pertinent no
sembla que siga ja tant si hem eixit o no de
la crisi, sinó de quina forma ho estem fent.
Quants periodistes poden hui afirmar que
viuen d’un treball que poden exercir lliurement?
La precarietat s’ha instal·lat a les redaccions
dels mitjans de comunicació -de tot
tipus de mitjans- i poc o res fa pensar que
canviarà a curt o mitjan termini. I ja vorem
a llarg termini.
Després dels acomiadaments
massius de periodistes en una gran quantitat
de mitjans, van arribar les retallades salarials
i, molt pitjor encara, les contractacions
(si és que n’hi ha) el nivell de precarietat de
les quals impedeix defensar sense enrojolar-se
un periodisme digne (amb la societat
i amb els periodistes).
Els sous mileuristes són hui una utopia
per a joves -i no tan joves- en una professió
on els horaris s’estiren fins l’infinit amb
l’única contrapartida de la vocació. La desprotecció
dels professionals arriba a tal nivell
que ja hem vist sentències on el dret a
la informació es supedita a l’existència d’un
contracte laboral. Quin contracte?, es preguntaran
tots els col·laboradors, autònoms
i freelances el treball dels quals cobreix el
buit en nombroses redaccions.
Benvingut, El Periódico de Aquí. Cal continuar
fent camí.