No oblidem mai esta veritat fonamental: l’Estat no té altra font de diners que els diners que guanya la gent. Si l’Estat vol gastar més, només pot fer-ho demanant prestats els teus estalvis o cobrant-te més impostos. No servix pensar que pagarà un altre, perquè eixe ‘altre’ eres tu. No existix això dels diners públics; només existixen els diners dels contribuents.”
Blackpool, Anglaterra; 14 d'octubre de 1983.
Este és un dels discursos més famosos de la coneguda com a "Dama de Ferro", la filla d'un botiguer, Margaret Thatcher. “No existix això dels diners públics; només existixen els diners dels contribuents.” Més enllà de la ideologia política de Thatcher, esta manera d'entendre l'economia pública des de la responsabilitat pressupostària, i més en l'àmbit de l'economia municipal, és -o hauria de ser- la manera com s'hauria de treballar des de la funció pública sempre. Per desgràcia, en el nostre poble, no ha sigut així en l'última etapa de govern socialista.
Sóc conscient que hi ha vegades que la política pareix un debat etern on cada partit conta una història diferent. Uns diuen que tot va bé, altres que tot va fatal, i al final la ciutadania acaba preguntant-se: “Però què està passant realment?”
La resposta, moltes voltes, està en una cosa molt més senzilla del que pareix: els números. I per entendre què ha passat amb els comptes de l’Ajuntament de Sueca en els últims anys no fa falta ser economista. De fet, la millor manera d’entendre-ho és, com feia la filla del botiguer de Grantham, imaginar qualsevol economia domèstica. Imaginem una família.
Una família que ingressa 3.000 euros al mes. Durant un temps viu bé, sense massa preocupacions. Ix a sopar els caps de setmana, canvia els mobles, compra coses noves, organitza celebracions… Però hi ha un problema: encara que entren 3.000 euros, cada mes en gasta 3.500.
Al principi no passa res aparentment greu. Perquè hi ha estalvis. Van tirant dels diners guardats al banc. Un mes gasten 500 euros més. Després altres 600. I així successivament.
Fins que un dia els estalvis desapareixen. I no només això: el compte comença a quedar en números rojos.
És exactament això el que li acabà passant a l’Ajuntament de Sueca.
En 2019, l’Ajuntament tenia més de 6 milions d’euros d’estalvis. Però durant anys s'anà gastant més diners dels que s'ingressaven. Any rere any. Fins arribar a una situació límit en 2024: els estalvis municipals ja no existien i el romanent de tresoreria havia passat a estar en negatiu.
Dit d’una manera senzilla: la vidriola estava buida. No només estava buida, s'havien gastat ja diners que encara no s'havien recaptat.
I quan una família arriba a eixe punt només té dos opcions. O continua igual fins acabar ofegada, o pren decisions difícils. Decisions que mai són populars.
Quan en una casa falten diners, el primer que es fa no és agradable. Se deixen de fer coses. Se reduïxen gastos. Potser ja no s'ix a sopar fora. Potser eixe estiu no hi ha vacacions. Potser no es canvia el cotxe encara que tocaria. Potser toca revisar rebuts o assumir que alguns pagaments pujaran. A ningú ens agrada això.
Però és l’única manera d’evitar que el problema es faça encara més gran.
Això és el que l'actual govern municipal ha fet durant estos últims mesos. I els números reflectixen eixe canvi.
En 2024 l’Ajuntament va gastar 37,3 milions d’euros. En 2025 el gasto ha baixat fins als 32,6 milions. Més de quatre milions i mig menys.
Traduït a llenguatge de carrer: l’Ajuntament s'ha “apretat el cinturó”.
Al mateix temps, també han augmentat els ingressos. L’Ajuntament ha passat d’ingressar 35,7 milions en 2024 a quasi 42 milions en 2025.
I ahí apareix la part més controvertida: la pujada de l’IBI.
Perquè clar, tornant a l’exemple de la família, arriba un moment en què no només cal gastar menys; també cal intentar ingressar més. Fer hores extra, buscar un altre treball o augmentar ingressos d’alguna manera.
En el cas de l’Ajuntament, una part important d’eixos nous ingressos ha arribat de l’actualització d’impostos i taxes que portaven anys sense tocar-se.
I això ha tingut un cost polític evident.
Perquè és fàcil defendre gastar molt quan hi ha diners. El problema apareix quan ja no estan.
Durant estos vint mesos, la ciutadania ha notat les conseqüències d’eixa política d’austeritat: menys activitats, menys espectacles, menys llums de Nadal, menys grans esdeveniments i una reducció general del gasto municipal.
Però el govern insistix en una idea: primer calia salvar l’economia municipal.
Perquè una administració arruïnada acaba afectant directament els servicis bàsics.
I ahí entra una altra part important que moltes vegades no es veu. Sueca té ara per davant gastos molt importants: un nou contracte de recollida del fem i neteja viària que costarà prop de 3,5 milions d’euros anuals, pujades de costos en pràcticament tots els servicis, possibles sentències judicials i un deute bancari que encara supera els 5 milions d’euros.
Per això ara no toca tornar a gastar sense control només perquè els comptes han millorat. Qualsevol família sap una cosa molt simple: si després d’anys passant dificultats s'aconseguix tornar a tindre estalvis, l'última cosa que u fa és tornar-se boig gastant.
La primera que es fa és respirar tranquil. La segona, preparar-se per al futur.
I probablement eixa és la clau real del debat polític que vivim a Sueca: no si les mesures han sigut agradables o no —perquè evidentment no ho han sigut— sinó si eren necessàries per evitar que la situació acabara sent molt pitjor.
La política pot omplir-se de discursos, titulars i propaganda. Però al final, igual que en qualsevol casa, hi ha una veritat que quasi tot el món entén perfectament: no es pot viure eternament gastant més del que s’ingressa.
I pel camí de la responsabilitat, pel camí de l'ordre i pel camí del trellat és des d'on s'està treballant a dia de hui per a portar el nostre poble, Sueca, a les màximes cotes de progrés i prosperitat.