En març de l’any 2012 es va publicar el número 1 de la revista local La Veu d’Algar, a iniciativa d’un grup independent de persones, publicació que, amb més o menys assiduïtat, s’ha editat fins a abril de 2026, concloent amb el número 25.
El desig dels seus promotors, tal com es diu en el seu primer número, era que fóra, per damunt de tot, un mitjà a través del qual les persones poguessen expressar lliurement la seua opinió i criteri respecte de qualsevol qüestió que estimassen oportú, amb només uns límits i requisits: el respecte a la Constitució i les lleis i a la dignitat de les persones i institucions.
Esta publicació venia a ser com la recuperació i la continuïtat dels primer intents anteriors en Algar de tindre una xicoteta premsa local, tal com va passar uns anys enrere amb les revistes Baix Palància i Torre Guaita, ambdós de molt curta vida.
Des del seu primer número, i durant estos llargs catorze anys, la revista ha estat possible gràcies a la col·laboració i participació de forma desinteressada d’un grup reduït de persones (veïns i veïnes, cronistes de la comarca, historiadors i investigadors, amics de la narrativa, dels esports i la gastronomia, estudiosos de la pluviometria, etc.), amb els seus articles i comentaris. No podem oblidar expressar ací l’agraïment, pel que fa al finançament de la revista, dels diferentes ajuntaments d’Algar, sense distinció del seu color polític. I hem de reconèixer també el bon gust i encert, pel que fa al disseny i maquetacció de la publicació, de les empreses Sichet, S.L., de la Vila-Real, en els seus primer números, i d’Artes Gráficas Soler, S.L., de València, posteriorment, gràcies a les quals La Veu d’Algar ha sigut una revista molt digna i d’una rellevant qualitat.
Durant estos anys de vida de La Veu d’Algar, han sigut centenars els comentaris, notícies, articles d’opinió, `poemes, etc. els publicats en la mateixa, sent, en gran part, un reflex de la vida social, cultural, històrica, esportiva, gastronómica, etc., del nostre municipi, sense oblidar les més de mil fotografies que es contenen en els vint-i-cinc números de la revista. Qui vulga conèixer un poc millor la història i la idiosincràsia d’este poble, necessàriament, haurà de consultar, entre d’altres, La Veu d’Algar.
Com totes les coses tenen un principi i un final, així ha passat amb La Veu d’Algar. Com que l’edat no perdona als que hem estat els seus promotors, davant també del nostre lògic esgotament, i molt especialment a la no participació, excepte alguna rara excepció, de persones més joves, a pesar de les nostres constants crides a eixa participació, potser més imbuïdes estes persones per les noves tecnologies, mitjans i algoritmes, molt desagradablement hem decidit donar per conclosa la publicació de La Veu d’Algar.
Amb tot, voldríem que això no fóra un adéu definitiu i que altres persones, amb noves inquietuds i amb altres alternatives més d’acord amb els temps actuals, decidiren recobrar i fer renàixer esta xicoteta publicació local com ha sigut La Veu d’Algar. Estem convençuts que això valdria la pena.
No volem perdre del tot l’esperança!!
