L’Ajuntament de Riba-roja de Túria haeditat un llibre de la cuina que es realitzava durant l’època visigoda queserveix per recrear els costums, les tradicions, les relacions socials i elsistema econòmic al llarg del segle VII. El llibre ha estat escrit per JoanClement, Jorge Morín, Isabel Sánchez i Albert Ribera amb al coordinació de latècnica municipal de turisme Cristina Silvestre.
Ambla base de la cuina i la gastronomia dels visigots com a eix fonamental,“Recetas visigodas” fa un repàs acurat d’una de les civilitzacions que es vanassentar durant anys al segle VII a Riba-roja a partir de les excavacionsarqueològiques que s’han portat a terme als jaciments de València la Vella i elPla de Nadal, els dos espais que descriuen l’època d’esplendor del llegatvisigot.
Elllibre de Riba-roja recorre al llarg de les 23 receptes de què consta l’obrales vaixelles emprades pels comensals, els espais i menjadors on es realitzavenels dinars, els ingredients que serveixen per a cuinar, la procedència delsproductes gastronòmics, les quantitats que s’hi menjaven o, fins i tot, lesbegudes que se solien beure durant els àpats per part dels comensals.
D’entrada,cal parlar-ne dels espais on tenien lloc els dinars, ben diferenciats entre lesclasses populars i les elits dominants. Així, els menjadors van passar a estar ubicatsal primer pis dels immobles, com és el cas del Pla de Nadal de Riba-roja, elpalau que el dux Teodomir va ordenar construir als afores de València amb unadecoració formada per mobles, estoretes o llanternes de l’època.
Elsmenjars que s’hi solien servir tenien reminiscències romanes amb un úsd’espècies i productes locals, com els caragols, les carns cuinades en diversesmodalitats o els embotits, fruits delsanimals que hi havia en funció de cada zona o de l’època. Les elits dominantscompletaven la seua dieta amb llebres, conills o perdius gràcies a la seuapossibilitat d’anar a caçar. Cereals, forment o civada hi sovintejaven, la qualcosa els permetia elaborar pa o, fins i tot, la cervesa i, a més, consumien verduresi llegums.
Elsprocessos de producció permeten deduir que l’alimentació visigoda és elprecedent del que hui dia es coneix com a dieta mediterrània. Amb tres menjarsdiaris, tècniques ben definides de cuina –torrat o guisat-, aliments de temporadai proximitat a l’espai vital i d’altres determinats procedents del comerçexterior n’eren els principals trets a Riba-roja de Túria. Això sí, s’hidiferenciava amb exactitud les elits i els més pobres a l’hora d’organitzar-neels menjars.
Dematí, l’anomenat “prandium” era el primer menjar de la jornada en què hipredominava els cereals, el “moretum” –un formatge per untar-, fruitesassecades i d’altres de seques. Al migdia, era el moment de l’“admordium”, undinar llarg i extens, amb entrants diversos, un plat principal a base de carn,peix o marisc, mentre els pobres ho reduïen a un únic plat principal de llegumsi carns. El dinar es completava amb postres.
Denit, la “coena” era el moment final de la jornada i, per això, la començavenamb plats digeribles, líquids i lleugers. Continuaven amb plats de proteïnescom carn, peix o verdures i guarnició per acompanyar. En acabar, hi predominavala fruita fresca i de temporada, algun lacti, melmelada, fruites assecades iuna espècia de flam. Els vins i les cerveses eren la beguda principal, a mésd’algun suc.
L’alcaldede Riba-roja de Túria, Robert Raga, ha destacat “l’enorme esforç i la feina detotes les persones que han fet possible este llibre de receptes que serveix perconèixer millor la forma d’alimentar-se dels visigots, un precedent del queconeixem com la dieta mediterrània, alhora que serveix per promocionar iestendre el nom del nostre poble lligat a una de les civilitzacions mésesplendoroses al nostre municipi”.