La Generalitat Valenciana ha clausurat els punts d’apilament de residus i enderrocs de Quart de Poblet i Catarroja. Esta operació ha permés la gestió de 142.758 tones de deixalles derivades de les tasques de reconstrucció posteriors a la dana de 2024, una fita que ha suposat una inversió específica de 27,9 milions d’euros per part de l'administració autonòmica.
El comissionat per a la Recuperació, Raúl Mérida, acompanyat pel director general de Qualitat Ambiental, Jorge Blanco, ha visitat estos espais per a certificar-ne el tancament. A l'acte han assistit també l’alcaldessa de Catarroja, Lorena Sirvent, i representants de les corporacions municipals de les dues localitats, epicentres de la catàstrofe meteorològica d'ara fa dos anys.
Dues fases de neteja massiva
La gestió dels residus s'ha dividit en dos moments diferenciats. En un primer, emmarcat en el pla 'Endavant', la Generalitat va destinar més de 200 milions d’euros a la retirada d’emergència, sent la partida més gran de tot el pressupost de recuperació. No obstant això, una vegada tancades aquelles instal·lacions inicials, l'activitat constructora per a rehabilitar habitatges i negocis va generar una nova acumulació de materials.
Segons ha detallat Raúl Mérida, aesta segona fase ha requerit un tractament específic per a enderrocs, objectes voluminosos i residus perillosos com ara dissolvents o pintures. “Davant esta situació, des de la Generalitat ens vam posar al servici dels ajuntaments i iniciàrem un nou pla de retirada i gestió d’estos residus en diversos municipis amb una inversió de més de 40 milions d’euros”, ha explicat el comissionat per a contextualitzar l'esforç econòmic global.
Balanç per municipis
L'impacte de la reconstrucció ha sigut especialment notable en les xifres de generació de residus, que han desbordat qualsevol estadística ordinària. A Quart de Poblet, s’han retirat 34.758 tones d’enderrocs amb un cost de 5,1 milions d’euros, una quantitat que quadruplica la mitjana anual de residus del municipi.
D'altra banda, a Catarroja la xifra ha sigut encara més significativa: 108.000 tones gestionades amb una inversió de 22,8 milions d’euros. Este volum multiplica per deu la producció habitual de residus d’un any ordinari en la localitat. En total, sumant la primera etapa d'emergència i esta segona fase de reconstrucció, el punt de transferència de Quart ha gestionat més de 300.000 tones, mentre que Catarroja ha superat les 370.000 tones en el còmput global.
Infraestructures per al futur
Amb els municipis ja lliures d’enderrocs, el comissionat ha assenyalat que la Comunitat Valenciana entra en una nova etapa centrada en la resiliència. Raúl Mérida ha recordat els efectes del desbordament dels barrancs del Poio i la Saleta el 29 d’octubre de 2024, i ha aprofitat per a reclamar a l'Executiu central l'execució de les obres hidràuliques pendents que minimitzarien el risc d'inundació.
Com a complement a estes obres, la Generalitat aposta pel sistema de parcs inundables metropolitans. Es tracta d’un projecte de corredors verds vinculats a les conques del Poio-Saleta i del Túria que s’estendrien al llarg de 72 quilòmetres. Estos espais, que sumarien 1.485 hectàrees de superfície, estan dissenyats per a actuar com a zones de laminació, frenant la força de l’aigua davant de possibles avingudes futures i protegint així les zones urbanes de l'àrea metropolitana.