La Casa de Cultura de Xàtiva acull fins al 30 de juny les exposicions “Les Roses de Paterna” i “Les Guardianes de la Memòria”, dos projectes comissariats per la fotoperiodista Eva Máñez que posen el focus en la repressió franquista i en el paper fonamental de les dones en la recuperació de la memòria històrica.
La mostra es va inaugurar ahir, 13 de maig i, segons la mateixa autora, ha tingut una acollida especialment emotiva a la ciutat: “A Xàtiva ha quedat especialment bonica. La sala acompanya i el treball del personal tècnic de l’ajuntament amb el muntatge ha sigut diví. Vull posar-ho en valor”, va destacar Máñez.
Les 20 “Roses de Paterna”: víctimes silenciades del franquisme
El primer bloc expositiu, “Les Roses de Paterna”, recupera la història de les vint dones afusellades al conegut com el “paredó d’Espanya”, al cementeri de Paterna, on entre 1939 i 1957 van ser executades 2.238 persones.
Máñez explica que el projecte busca “sintetitzar i fer accessible” una informació que fins ara es trobava principalment en estudis acadèmics, especialment els treballs d’historiadores com Vicenta Verdugo.
“El que faig és destil·lar esta informació i convertir-la en un format divulgatiu”, assenyala la fotoperiodista, que combina panells explicatius amb fotografies pròpies, documents d’arxiu, sumaris judicials, fitxes carceràries i objectes trobats en les exhumacions.
A més, l’exposició incorpora imatges dels processos d’exhumació iniciats el 2016: “Ja són deu anys de treballs a les fosses de Paterna. Es pot veure tant el procés arqueològic com els objectes recuperats gràcies a la col·laboració amb els equips de memòria democràtica”.
“Les Guardianes de la Memòria”: les dones que sostenen el record
La segona part de la mostra, “Les Guardianes de la Memòria”, recull 60 retrats i testimonis de dones descendents de víctimes del franquisme, protagonistes en la recerca i identificació dels seus familiars en les fosses comunes.
“Són dones que busquen els seus avantpassats, pares o avis afusellats. Jo les anomene guardianes de la memòria”, explica Máñez. El projecte, iniciat el 2022, ha recorregut ja països com Cuba, l’Argentina o Luxemburg, a més de diverses localitats del territori valencià.
L’exposició inclou també 15 fotografies dels processos d’exhumació i una instal·lació central, “Les dones, hereves de la memòria”, formada per seixanta retrats i testimonis que reflectixen la transmissió intergeneracional del record.
Memòria, gènere i justícia històrica
Máñez subratlla que ambdues exposicions mostren “les dues cares de la repressió cap a les dones”: les víctimes directes del franquisme i les dones que han mantingut viva la seua memòria durant dècades.
La fotoperiodista també reflexiona sobre el silenci històric entorn d’estes víctimes: “L’estigma sobre una dona afusellada era tan gran que el silenci ha sigut major. Moltes vegades els seus fills van ser separats o apropiats, cosa que va trencar el vincle de memòria”.
Per a l’autora, este treball té també una lectura contemporània: “Estem en un moment en què cal entendre els perills dels totalitarismes. Els drets que tenim avui no estan garantits. Conéixer estes històries és una qüestió de justícia”.
Una exposició viva i en diàleg amb les famílies
La mostra ha comptat amb la presència de familiars de les víctimes durant la inauguració, un fet que Máñez considera essencial: “És molt important comptar amb la complicitat de les famílies. Són les seues històries”.
També està prevista una visita guiada al juny, encara sense data confirmada, a la qual s’espera que assistisquen descendents de les víctimes.
Les exposicions es poden visitar a la Casa de Cultura de Xàtiva fins al 30 de juny.